14.3 C
Amposta

Dos treballs sobre memòria històrica i un de medi ambient guanyen els premis de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes

Els premis es van lliurar a Móra d’Ebre i van incloure el lliurament del Micro Daurat que va recollir el veterà periodista Tomàs Alcoverro

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El documental La llibreta del doctor Gras, dels periodistes Andreu Prunera i Júlia Albacar, i el llibre La Petjada del Rubio, l’últim company de la Pastora, del periodista Òscar Meseguer, dos treballs que recuperen la memòria història van resultar guanyadors del IX Premi Terres de l’Ebre de Periodisme. D’altra parta, els reportatges creats i emesos sota la direcció dels periodistes Rut Turch i Dani Camacho, dintre del programa Destí 2030, es van emportar el I ECOPremi Terres de l’Ebre de Periodisme. Tots dos premis estan organitzats per la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), amb el suport de REPSOL i del COPATE, respectivament. La categoria en treballs radiofònics, va quedar deserta.

“Pel seu abordatge sensible de la memòria democràtica i el reflex dels fets històrics en el context actual, i per la qualitat de producció i sonorització del film”, aquesta és la justificació del jurat per a premiar en la categoria Ebre Audiovisual del IX Premi Terres de l’Ebre de Periodisme el documental dels periodistes Júlia Albacar i Andreu Prunera i del tècnic David Barreda.

En el cas del llibre ‘La Petjada del Rubio, l’últim company de la Pastora’, premiat en la categoria Ebre premsa i digital del Premi, el jurat va valorar que l’autor, Òscar Meseguer, ha sabut “configurar una obra plena de periodisme d’investigació i periodisme literari per la documentació, les fonts i la recerca d’arxius amb els quals, a partir d’una important tasca periodística, s’ha aportat nova informació històrica i s’ha localitzat una persona desapareguda durant la postguerra”. Finalment, la categoria Ebre radiodifusió va quedar deserta, en considerar el jurat: “Una falta de propostes amb criteris de qualitat, originalitat, innovació o temàtica rellevant”.

El jurat, format pels periodistes Sílvia Berbís, Víctor Sorribes, Toni Orensanz, Eva Vicens i la periodista i vicepresidenta de la Demarcació, Annà Ferràs, va animar “els professionals de la comunicació i el periodisme a mantenir el compromís amb el treball de qualitat, l’originalitat i la innovació. La recerca, la pluralitat i el contrast de fonts, la crítica i l’anàlisi han de ser els estàndards autoexigits”.

Premi mediambiental

Pel que fa al I ECOPremi Terres de l’Ebre de Periodisme, el mateix jurat va escollir com a guanyadores les càpsules i reportatges creats i emesos sota la direcció dels periodistes Rut Turch i Dani Camacho, peces que han format part del programa de la Xarxa, Destí 2030, que emeten conjuntament Canal TE, Canal 21, Canal Reus i TAC12. La votació del jurat és: “Per la perspectiva sobre les qüestions de biodiversitat i els objectius de desenvolupament sostenible, la capacitat per informar i sensibilitzar el públic sobre aspectes ecològics, i pel seu format innovador i d’alta qualitat periodística”.

El jurat va aprofitar per a encoratjar a presentar més propostes en aquesta categoria  “atenent les possibilitats periodístiques que ofereix el territori, amb el segell de la Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre, els dos parcs naturals i la gran riquesa paisatgística i d’ecosistemes i de convivència amb l’activitat humana”. En aquesta primera edició, sols hi han concursat dos propostes.

Tots els guardons van consistir en 1.500 euros i en rebre una peça ceràmica creada expressa per als Premis, Paral·lelisme de l’artista ulldeconenca Rosa Talavera. La peça fusiona la lletra P, de Periodisme, Paraula i Present, com a significat de llenguatge, comunicació i fiabilitat aquí i ara; amb el signe de l’arrova que simbolitza l’era digital i conjuga amb el present i el futur del nostre periodisme.

Micro Daurat 2022

El lliurament de premis va finalitzar amb l’entrega al veterà periodista Tomàs Alcoverro del Micro Daurat. Aquest guardó és potestat de la junta de la Demarcació del CPC que va escollir Alcoverro per tal de reconèixer-li “l’excel·lència i l’ètica periodística amb la qual ha exercit la professió durant la seua dilatada trajectòria, especialment en el tractament informatiu de l’actualitat a l’Orient Mitjà”. El periodista ha treballat en diversos mitjans per cobrir aquesta informació, com ara La Vanguardia, Correo Catalán, ABC i Destino.

L’acte final de la jornada va consistir en una conversa distesa entre Alcoverro, que ha estat  més de 50 anys de corresponsal a Beirut i n’ha escrit més de 10.000 cròniques, i la vicepresidenta Anna Ferràs. El periodista va ser molt curós en les seues declaracions sobre l’actual situació al Pròxim Orient amb el conflicte entre Hamàs i Israel. Tot i no saber com evolucionarà va assegurar que serà llarg.

Tomàs Alcoverro, al llarg de la conversa, es va reafirmar en afirmacions seues ja conegudes com ara que “totes les guerres han estat mal explicades” també les que tenen lloc a l’Orient Mitjà: “Aquell que creu que en sap alguna cosa, de l’Orient Mitjà, és perquè li han explicat malament”, ja que, segons el periodista, s’ha perdut massa temps en especulacions i no s’ha aprofundit en entendre els problemes laberíntics que n’hi ha. L’excorresponsal també sosté que hi ha vida als llocs on hi ha guerra, però que els mitjans sols fiquen el focus en explicar el conflicte bèl·lic, “però que segur que si mouen la càmera una mica més enllà es podrà veure gent a la platja”, va exemplificar.

Alcoverro descriu les guerres en aquesta zona de “peculiars” i de “molt especials”. Segons el periodista, les guerres com a tal, que enfrontaven dos exèrcits diferents es van acabar l’any 1974. “Ara el que hi ha és un exèrcit -en aquest cas d’actualitat seria l’israelià- contra milícies armades que no representen l’estat, per tant fan una guerra desequilibrada”. Per aquest mateix desequilibri és pel que Hamàs juga la basada dels hostes, segons Alcoverro. L’excorresponsal sosté que “Hamàs ha estat, d’alguna manera, una criatura d’Israel” i en va justificar l’afirmació “perquè era una manera de contrarestar Al-Fatah, que era la força més important, la d’Arafat, i la més popular entre els palestins”. Respecte al paper d’Europa, en aquesta mena de conflictes, Alcoverro només en veu un “el de pagar” per a la reconstrucció. En aquesta lluita només es reconeix alguna autoritat als Estats Units per part d’Israel, segons Alcoverro.

El periodista va reconèixer anit que el treball de corresponsal ha canviat molt: “Tothom ho pot ser ara. Amb un telèfon es passa tot molt ràpid i en viu”. També va reconèixer que existeix molta precarietat laboral i manca d’interès per alguns mitjans de comunicació en les corresponsalies. El veterà periodista va llançar només un consell: “La gent que ve -com a corresponsal- que sàpiga on va”.

El lliurament de premis es va fer per primer cop a Móra d’Ebre, al Teatre La Llanterna, en un afany descentralitzador del CPC.

Entrega del Micro Daurat a Tomàs Alcoverro

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -