El Centre d’Atenció i Seguretat a les Addiccions (CAS) de Tortosa ha commemorat els seus 40 anys de trajectòria reivindicant el paper que ha tingut en l’atenció a les persones amb problemes de consum i en la prevenció de les addiccions a les Terres de l’Ebre. L’acte institucional celebrat el passat dijous també ha servit per reconèixer la feina dels professionals que han passat pel servei i l’acompanyament ofert als usuaris i famílies des de la seva posada en marxa, l’any 1986.
Durant aquestes quatre dècades, el model assistencial ha canviat de manera significativa. La coordinadora i infermera del CAS Tortosa, Núria Julve, ha recordat que el servei a passat «d’un model d’atenció d’inici sanitari amb un pes moral i punitiu a un abordatge centrat en les persones, en l’acompanyament, en la reducció de danys i en el treball interdisciplinari».
Julve ha assegurat que l’aniversari és també una oportunitat per mirar cap al futur i reforçar especialment les polítiques preventives. En aquest sentit, el CAS ha incrementat durant els darrers anys les accions dirigides a adolescents i famílies, sobretot als centres educatius del territori.
El centre ha acumulat 6.414 històries clíniques obertes des de la seva creació i actualment manté 1.441 casos actius. Només el 2025 es van registrar 6.398 visites, 1230 més que l’any anterior. A més, s’han iniciat 255 tractaments nous i 188 persones han reprès processos terapèutics.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, el CAS ha advertit que cada vegada hi ha situacions més complexes i marcades pel policonsum. L’alcohol continua sent el principal motiu de demanda de tractament, amb un 45% dels casos, seguit de la cocaïna, amb un 30%, i del cànnabis, amb un 15%. El 10% restant amb altres substàncies, com ara heroïna o opiacis. La majoria de les persones usuàries són homes, que representen el 70% dels casos, i les dones el 30% restant.
Actualment, el CAS de Tortosa compta amb professionals de medicina, psicologia, infermeria, treball social, educació social, farmàcia, TCAI i administració. El servei treballa des d’una perspectiva integral per donar resposta no només als problemes de consum, sinó també a les conseqüències socials i familiars que sovint comportes les addiccions.
En aquesta línia, la directora gerent de la Clínica Terres de l’Ebre, Matilde Villarroya, ha destacat la capacitat d’adaptació del centre al llarg dels anys. «El CAS Tortosa no només és un dispositiu essencial, sinó que s’ha convertit en un espai d’acollida, d’aixopluc i de confiança», ha afirmat.
La prevenció és una de les àrees que més ha crescut en els últims anys. Des de la incorporació de la figura de l’educador social, el 2009, les actuacions als centres educatius s’han multiplicat i aquest 2025 ja han arribat a més de 6.000 joves de les Terres de l’Ebre. A banda de les xerrades i treballs als instituts, el CAS també ha reforçat aquest curs l’Espai Consulta, un canal directe de comunicació amb el servei de prevenció. Aquesta primavera, a més, s’ha posat en marxa el programa I tu què faries?, orientat a ajudar les famílies a gestionar situacions vinculades a l’adolescència, els límits i la prevenció de conductes de risc.
Entre els projectes impulsats recentment hi ha el Grup d’Acollida per a persones en llista d’espera, el Grup de Reducció de danys, el programa de manteniment amb metadona i diferents millores a les instal·lacions del centre. També ha obtingut la certificació HepCelentes pel treball desenvolupat en la prevenció i eliminació de l’hepatitis C.
L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha remarcat el paper que ha tingut el servei dins de la ciutat i al conjunt del territori: «el CAS Tortosa ha estat un equipament de referència que ha reflectit el compromís amb la salut comunitària, l’atenció a les persones i la cohesió social».
Per la seva part, el gerent de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre i director territorial de Salut, Ferran Roche, ha defensat la importància del treball coordinat entre serveis davant els nous reptes vinculats a les addiccions i la salut mental. «La coordinació entre serveis i l’enfocament comunitari han continuat sent eines fonamentals», ha afirmat.
Redacció A.M