Brussel·les, ara amb informes passats per Eurostat, ens està enganyant quan ens diu que els pesticides estan deixats de banda a tota la Unió perquè la realitat és que la reducció real dels pesticides és del 5%, dada que qüestiona tot el discurs ambiental de la Comissió Europea en plena estratègia del pacte verd. Els països que més consumeixen pesticides són Alemanya, França i Espanya que estan per sobre de la mitjana de països europeus, quan el discurs oficial de la comissió suggereix una tendència descendent marcada i constant, la crua realitat és el 5%. Aquest indicador oficial està en el punt de mira polític i científic; el nucli d’aquest engany rau en l’indicador utilitzat per Brussel·les, el HR1 (indicador de risc harmonitzat) que ha estat qüestionat pels científics, agències ambientals o el tribunal de comptes europeu perquè reflecteix reduccions que no es corresponen amb la realitat de l’ús dels pesticides que es fan, mètode que segons l’Organització PAN europe permet presentar una caiguda artificial del risc i l’ús de pesticides que genera una errònia percepció sobre l’avenç de les polítiques ambientals de la UE.
El país de la UE que ha fet servir més pesticides és Espanya que ocupa la primera posició de 9 dels últims 14 anys i que la situa en el centre del problema de la comunitat i qüestiona les polítiques nacionals posant en relleu el pes del model agrícola intensiu per la utilització d’agroquímics i pesticides.
El lleu descens (5%), segons els ecologistes, no respon a mesures reguladores sinó a factors de tipus conjunturals, sobretot de l’impacte de la guerra d’Ucraïna que ha alterat els mercats, preus i productes agrícoles implicant que, en absència de canvis estructurals, l’ús de pesticides va creixent cada vegada més. El 2020, la Comissió Europea es va comprometre dins l’estratègia «de la granja a la taula» a reduir en un 50% l’ús de pesticides per l’any 2030 augmentant la superfície ecològica en un 25%, essent acusats per organitzacions ambientalistes d’haver variat o modificat l’enfocament, sota pressió de les indústries químiques adoptant mesures o indicadors que falsejant les dades obtingudes en benefici d’aquesta indústria, posant al descobert una gran separació entre el discurs polític i la realitat científica, fent que el problema no sigui només l’ús de pesticides sinó la poca credibilitat de les dades que haurien de mesurar la seva reducció; la diferència és el fracàs o l’èxit de la política europea i la salut de les persones.
L’indicador harmonitzat de risc 1, molt criticat per distorsionar la realitat, pot indicar fins i tot quan l’ús real del pesticida està pràcticament sense cap alteració. Aquesta qüestió ens porta a fer la següent reflexió: els càrrecs electes de la UE estan per servir als ciutadans o als grans lobbies? Una mica de pressió aplicada als càrrecs i es desfan passant de bàndol, segurament amb una gran retribució, pel fet de ser uns venuts; cal filar prim i està ben informat a qui votem per anar a defensar els nostres interessos, els de la ciutadania, perquè si no encara que cridem quan estan en els càrrecs, és difícil fer-ne una bona fiscalització que els durà a fer bé la seva feina. La UE regula estrictament l’ús de pesticides i estableix límits màxims de residus (LMR) que es permeten en aliments i pinsos, les substàncies actives, productes fitosanitaris i els seus límits legals són avaluats per l’autoritat europea de seguretat alimentària (EFSA) i aprovats per la Comissió Europea.
La teoria està molt bé, aquests discursos on tot qualla també, però la realitat és que les pressions dels lobbies a funcionaris desdibuixa aquesta retòrica perfecta i la fa imperfecta atemptant contra la salut de les persones de la UE. Val la pena posar-hi una mica d’interès i, esperem, solucionar els problemes. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental