14.3 C
Amposta

Crononutrició o menjar quan toca

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Cada cop què es parla de fer dieta per a aprimar-se surten més conceptes o termes que tenen a veure, un d’ells és la crononutrició…

La crononutrició és un relatiu nou terme per afegir als molts que es van generant al voltant de la relació entre alimentació i salut. Ve a dir que tan important com el quant i el que és quan i a quina hora mengem. Concepte que s’ha de tenir en compte a l’hora de poder mantenir el pes corporal. La crononutrició és una qüestió que és tema d’estudi dels científics i que genera nombrosos treballs sobre la relació amb el que es coneix com a ritme circadiari del cos humà. Un cicle natural d’unes 24 hores que tenen tots els animals i éssers humans, durant el qual es produeixen de forma regular i diària els diferents processos fisiològics de l’organisme.

Ja fa uns vint anys que es va saber que funcions de l’organisme -com la resposta de la sang al sucre, al colesterol i als sistemes immunitari i digestiu- estan governats pels anomenats “rellotges perifèrics”. Aquests rellotges reben senyals d’un nucli nerviós del cervell que els ajuden a mantenir-se de manera pautada. Però hi ha molts factors que poden desestabilitzar els rellotges biològics. I un d’ells és l’absència d’equilibri entre les fases d’ingestió d’aliments i de dejuni, és a dir, el descans entre els àpats. Aquest rellotge cerebral controla el sistema nerviós, la temperatura corporal, la pressió sanguínia, la secreció de melatonina (l’hormona de la son), el cortisol (l’hormona de l’estrès), la fabricació de les hormones en general i el cicle del repòs/activitat, entre d’altres.

Un estudi amb dones amb sobrepès va comprovar que les modificacions en el ritme circadiari tenien relació amb una menor pèrdua de pes i fins i tot es podia predir si una persona seria més o menys propensa a aprimar-se coneixent, si es coneixien, els canvis del rellotge biològic.

En una altra investigació en què es comparava dos grups de dones amb sobrepès i obeses que ingerien la mateixa quantitat de calories, es va deduir que el que menjaven més en l’esmorzar i menys al migdia perdien més pes i centímetres de cintura i milloraven el seu metabolisme.

Un altre estudi va arribar a la conclusió que els que sopaven tard cremaven menys calories que derivava en una disminució dels senyals circadiària als rellotges perifèrics.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -