14.3 C
Amposta

“Contente, con tiento, contento”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

“Contente, con tiento, contento” és una expressió meva que he utilitzat moltes vegades en la meva vida personal i social. Sempre l’he dit així, en castellà, en àmbits i relacions de confiança. Avui, preparant el present article, el darrer d’aquest estiu, m’he adonat que en algunes situacions va ser una resposta suficient i adequada per atendre i respondre als temes plantejats. En altres ocasions em va servir per tancar algunes converses deixant obertes posteriors interpretacions i interaccions. Ara i aquí, em serveix per compartir-ne algunes reflexions.

Quan utilitzo l’imperatiu del verb contenir-se dient “contente” (contén-te) ho faig de manera directa per tractar d’impedir o aturar que alguna cosa (sentiment, pensament, expressió verbal, impuls o acció d’una persona) surti o traspassi alguns límits. Hi hauria altres imperatius: aguanta’t, resigna’t, modera’t…, però m’encanta enllaçar el “contente” inicial amb el “contento” final.

Quan dic “con tiento” estic convidant al meu interlocutor a anar en compte, a tenir cura, a fer les coses amb tacte. És a dir, a que la seva iniciativa no quedi frenada per la contenció, i que la seva possible reacció sigui prudent i mesurada, prevenint danys i conseqüències no desitjades.

Per últim, el “con tiento” l’acabo rimant amb el “contento”, i aquest “contento” l’emfatitzo. És una manera d’animar a acceptar les coses tal com són, i viure-les amb satisfacció, serenitat i esperança, perquè tant si es fa alguna cosa perquè és possible, o no es fa, les coses estaran bé.

“Contente, con tiento, contento” m’ha acompanyat en les meves relacions interpersonals i de col·laboració, en situacions on no provocava estranyesa. Al mateix temps ha representat un segell d’identificació personal conjuntament amb el respecte, l’escolta i l’obertura a noves idees i a la confiança necessària per millorar escenaris i maneres de fer.

Probablement la singular expressió “Contén-te, amb tacte, content” no sigui més que una manera meva de viure i veure el món. Espontània en els seus inicis. Conscient i compartida després. Molt caracteritzada, sempre, per la moderació emotiva, i l’evitació de reaccions precipitades.

Bon estiu!!!

Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -