L’actuació que va començar l’octubre del 2022 amb una dotació de quatre milions d’euros es va aturar el mes de març amb una execució del 70% per les espècies d’aus protegides que hi fan els nius, parlem del Delta de l’Ebre, s’han reprès ara per acabar el 30% no executat amb els treballs de moviments de sorres per protegir les zones més fràgils com són el Trabucador, la Marquesa i Riumar la zona de Buda ja està feta i segons els responsables aquests treballs tindran una llargada de dotze setmanes, per tant, han de finalitzar a principis d’aquest desembre sempre que el temps no faci una mala passada perquè és el factor que ningú pot controlar.
Explicava un dirigent de l’obra a un mitjà local que queden més de 80.000 metres cúbics de sorra per col·locar, sorra que es treu d’altres llocs del Delta on està acumulada com el Serrallo, Fangar o la Banya que es treu en maquinària pesant i és transportada amb camions a les zones més febles i afectades per la regressió del riu i sense capacitat de resiliència un escenari molt negatiu que els tècnics tracten de preservar. La maquinària està treballant al Trabucador, com sabem el temporal Dana el va passar per sobre i corre el risc que amb el pas de molts camions de la salinera torni a petar, perquè això no succeeixi han canviat l’estratègia emprada fins ara creant un sistema de dunes alternes discontínues en una llargada de 4 kilòmetres per tal de rectificar i alinear la part exterior de la barra per recuperar la morfologia d’abans del temporal Gloria i evitar la força de les onades creï fissures i torni a trencar la barra. De moment segons el Ministeri per la Transició actuacions com les que estan fent han donat resultats i segons els seus tècnics avancen en la direcció correcta i innovadora perquè aquesta tècnica que estan fent al trabucador no l’havia estat posada en pràctica pel Ministeri fins ara.
La tècnica que fan servir és per alinear la Barra i així poder controlar les fortes onades del mar en un temporal fent que la força d’aquestes es reparteixi per tota la barra i no cedeixi com ha passat, s’ha buscat una solució alternativa a la natural, els sediments, els que formen la Barra, però amb una variant aquests fan que sigui flexible així quan la força de les ones de l’aigua apretant la Barra flexiona enrere i quan deixen d’apretar torna al seu lloc. A causa dels molts obstacles que tenim al riu Ebre al llarg del seu recorregut sembla que els sediments que propiciaven aquesta màgia de formar la Barra serà difícil que hi tornin a baixar amb normalitat, però fora possible eliminant les barreres del seu trajecte, ara com ara poc probable amb els grans interessos creats al voltant d’ells, però el d’anar portant sorra no té cap recorregut, treure-la d’un lloc per posar-la a un altre en el mateix escenari. Vull insistir que no hi ha a la taula l’alternativa B o si algun cop s’ha contemplat ha quedat aparcada en un calaix cobert de pols ,la sortida a la Ràpita a través d’un passador, ho dic per la Barra que és en el centre d’interès de la Salinera i del govern d’Espanya per la seva sal, vet aquí la despesa ingent de diners i els treballs a la Barra que fins ara han estat llençats al mar, una expressió ben literal, i no arreglarem el problema de la Barra fins que no tinguem l’alternativa B i deixem que els pocs sediments o els que es puguin posar artificialment riu amunt baixin per la seva aigua i vagin completant la Barra de forma natural.
Al mateix temps de la represa d’aquests treballs, la Generalitat ha fet començar els de reforç de les guardes de protecció de les basses del Delta, la seva finalitat és evitar la regressió del Delta davant una hipotètica, però previsible pujada del nivell del mar o desbordaments a causa del canvi climàtic que estem petin i que afectaria de ple als camps d’arròs que es podrien inundar amb aigua salada i fer malbé les collites. Penso que en altres llocs han trobat alternatives que podrien ser d’utilitat per la sostenibilitat de l’aigua dolça, l’arròs es podria cultivar amb aigua salada, agricultors Xinesos han fet un arròs que creix amb aigua salada i aquest model podria anar bé en aquesta zona del Delta, però hem de posar fil a l’agulla i començar a innovar el sector, les condicions que havíem tingut al Delta i que els més grans en tenen record no tornaran mai més, potser ser l’última oportunitat i s’ha d’aprofitar. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
