Aquests apunts sobre salut a les Terres de l’Ebre actualitzen alguns temes dels articles de “Pensant en l’endemà de la Covid-19”, publicats a Imagina Ràdio i al Setmanari l’EBRE durant els primers mesos de confinament per la pandèmia a l’abril de 2020, on exposava múltiples observacions sobre el seu impacte general; el nostre model sanitari i social; el reconeixement dels professionals sanitaris i no sanitaris; l’atenció als ciutadans del nostre territori; i diverses valoracions sobre el futur desenvolupament de “Salut Terres de l’Ebre”, com a nova i esperada empresa pública per assumir la reorganització de diferents entitats i serveis sanitaris de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre.
Divuit mesos després de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 ens adonem que el nostre món, aquí i arreu, no és el mateix. Que les pèrdues personals, familiars, socials i econòmiques han estat i segueixen sent nombroses i ocasionen dificultats, patiments i inseguretats al temps que veiem innombrables actes de servei, entrega i solidaritat humanes. Seguim amb poca autocrítica i sense debats públics sobre les pròpies insuficiències, imprevisions, incompetències, i les repercussions de la disminució de recursos públics destinats a salut i ensenyament dels anys precedents. Centrats en l’atenció prioritària a la situació crítica de persones, professionals i entitats afectades per la pandèmia no estem repensant en veritat que no es tracta només de continuar administrant recursos sanitaris, sociosanitaris i residencials del vell món.
El model sanitari català segueix depenent de les directrius, planificació i pressupost del Departament de Salut que dona cobertura pública de l’atenció primària de salut, l’atenció hospitalària especialitzada, l’atenció sociosanitària, l’atenció a la salut mental i la salut pública a través de centres i serveis a cada territori. S’ha evidenciat el greu desajust i la manca d’integració d’aquests amb els centres d’atenció social i centres residencials que cada dia atenen a més persones, més grans d’edat, amb més patologies cròniques, amb més discapacitats, i amb menys autonomia. El nostre sistema sanitari, gratuït i universal, era reconegut fins fa pocs anys com un dels millors del món, amb uns bons resultats i uns costos moderats. Constatem que la disminució de la despesa pública des de l’any 2008 ha tingut una important repercussió negativa en les nostres infraestructures i equipaments sanitaris així com en el nombre, motivació, confiança i condicions laborals dels professionals del sector.
Han estat incomptables els professionals sanitaris i no sanitaris, en tasques assistencials o no assistencials, que han fet possible nombroses tasques per atendre a totes les persones que ho han precisat, afectats o no de Covid-19, i per al bon funcionament de molts i diferents serveis durant els mesos de pandèmia en situacions excepcionals de sobrecarrega de feina o de pressió assistencial aportant la seva experiència, habilitats tècniques i valors humans. Al temps que ho agraïm molt no podem oblidar que persisteix una forta demanda de professionals, sobretot d’infermeria i medicina; una minsa oferta de places en formació; molta insatisfacció amb les condicions retributives; i poques, i algunes no ben resoltes, ofertes públiques d’ocupació per a professionals sanitaris i no sanitaris.
L’accessibilitat a consultes presencials a les diverses xarxes d’atenció sanitària, i la continuïtat assistencial entre l’atenció primària de salut, l’atenció hospitalària d’especialitats, els serveis de proves diagnòstiques, les intervencions quirúrgiques amb temps màxim de llista d’espera garantit o de referència, l’atenció en salut mental i l’atenció sociosanitària ha estat molt dificultada tenint prioritat les atencions urgents, les greus i les relacionades amb la Covid-19. Recuperar l’atenció presencial i longitudinal en el temps per a cada ciutadà amb el seu propi metge o infermera d’atenció primària; resoldre els colls d’ampolla que en cada cas, procediment, especialitat o centre dificulta la continuïtat dels processos diagnòstics i terapèutics; garantir de manera prudent els terminis òptims de llistes d’espera; i evitar desigualtats i desequilibris indesitjables en cada territori encara són compromisos pendents i ineludibles. S’entén molt bé que el sector d’assegurances privades de salut està gaudint del seu major creixement dels darrers 10 anys.
Per últim, l’empresa pública “Salut Terres de l’Ebre”, creada per la Generalitat de Catalunya per millorar la qualitat i l’eficiència dels serveis sanitaris públics amb criteris de descentralització i autonomia funcional i de gestió a les Terres de l’Ebre té pendent decidir les línies de serveis i centres (hospitals d’aguts, hospitals sociosanitaris, i d’altres) a incorporar i gestionar en un procés complex per les distintes relacions institucionals, sindicals i professionals a establir i que no pot diferir-se en el temps. El seu desenvolupament requereix molta cura en trobar maneres intel·ligents, àgils i útils d’aprofitar el treball professional i especialitzat que es fa a tots els centres per seguir atenent al territori als ciutadans de manera propera, correcta, amb continuïtat i a temps com a valors afegits.
“Salut Terres de l’Ebre” haurà de compatibilitzar una planificació i gestió amb visió estratègica (responsabilitat del consell d’administració amb la presència del Departament de Salut i de CatSalut) amb un estil de lideratge que creï i desenvolupi uns valors coneguts, compartits i apropiats, i una cultura d’empresa que doni confiança, reconeixement i reforços positius al conjunt dels centres i professionals. Per això calen estructures senzilles, raonables i no duplicades, i bons sistemes d’informació i quadres de comandament. Els 4 hospitals a integrar-se a l’empresa pública han format part durant molts anys de grans organitzacions amb una estructura i uns serveis corporatius no sempre propers, atents ni àgils. Penso que les principals decisions a prendre han de respondre més a valors que a números, i que dirigir bé i obtenir bons resultats precisa fonamentalment d’estratègia i de tacte.
Els professionals de cada centre de la nova empresa pública precisaran de directius i responsables que els tractin amb respecte, atenció i dignitat, i els donin suport per prestar serveis de qualitat, de continuïtat en l’assistència, de formació adequada, de tolerància al fracàs, i els hi facilitin participar amb iniciativa i creativament en la innovació, la recerca, la comunicació i la millora dels seus serveis. Penso que és important que els professionals sentin la nova empresa com a pròpia i que els seus directius estiguin orientats i capacitats per resoldre problemes cara a cara quan apareixen.
La majoria d’absorcions d’empreses no acaben bé. Fonamentalment per part de les que són objecte d’absorció. No ha d’ésser el cas de la nova empresa pública i per això penso que és molt important que el nivell d’integració, coordinació i col·laboració dels centres i professionals que la conformaran ha de fer possible una nova situació on tothom pugui dir “guanyo-guanyes-guanyem”.
Penso que un correcte i no massa llunyà desenvolupament de “Salut Terres de l’Ebre” contribuirà a la salut econòmica, la supervivència i la millora del sistema sanitari i social del nostre territori; a la salut dels ciutadans a través de serveis accessibles i de qualitat; i a la salut dels seus professionals aportant estabilitat i significat a les seves vides.
Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
