La lluita contra el canvi climàtic és un dels eixos fonamentals de l’acció territorial, és per aquest motiu que en el cinquè informe d’avaluació presentat pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) confirma que és una realitat que ens genera alteracions en el nostre entorn i la manera de viure importants, per tant, hem d’estar-hi preparats si el volem aturar. La UE ha llençat una iniciativa en la qual vol implicar als municipis i la seva ciutadania per fer-hi front, aquesta iniciativa s’anomena alcaldes per l’adaptació del canvi climàtic com a mesura complementària de les polítiques i accions per mitigar-lo.
Aquest Pla local d’Adaptació al Canvi Climàtic (PCC) és un pas més per la sostenibilitat del municipi que es complementa amb el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Catalunya (PAESC) que desenvolupa objectius que es recullen en l’Agenda Europea. Aquest descriu les accions que cada municipi ha de dur a terme per superar els objectius del 2030 i poder anar més enllà del 55% d’Emissions de CO₂ en el seu terme geogràfic amb la visió de les mesures d’adaptació al canvi climàtic. Inclou un inventari base de totes les emissions de gasos efecte hivernacle del municipi per fer el seguiment de les mesures i accions sobre la mitigació, també inclou un Pla de Transició energètica local que recull objectius associats a la mitigació, una avaluació de riscos i vulnerabilitats Climàtiques a escala municipal i supramunicipal.
Un estudi de la Universitat de Waterloo ens diu detalladament com els Ajuntaments poden desafiar i tancar l’estat actual del canvi climàtic i la desigualtat social, els plans d’acció climàtica dels municipis sovint identifiquen l’Equitat i la Justícia, però gairebé sempre amb un compromís teòric i no són gens èxplicits amb la necessitat de prioritzar als ciutadans més vulnerables durant tots els processos i preses de decisions sobre el canvi climàtic, el resultat amb les persones que pateixen diferents formes d’opressió els exclouen dels reclamats processos participatius de planificació sobre l’acció climàtica.
L’estudi aconsella la recerca de mètodes participatius principalment en quatre direccions, el disseny d’espais de col·laboració que reconeguin les diverses formes de coneixement, abordar l’espai del qual es diu i el que es fa, posar atenció en tots els processos socials soterrats que provoquen la vulnerabilitat al canvi climàtic a l’hora de modificar estratègies de manera ferma per arribar a l’objectiu, el desafiament que tenim ara no és fàcil, però la realitat ens diu que les accions climàtiques són més efectives si es treballen amb la participació de tots els ciutadans, sigui de manera individual o col·lectiva. La construcció des dels Ajuntaments dels processos de planificació inclusius és un desafiament gran pels governs municipals, però són necessaris i imprescindibles per l’obtenció de resultats Distributius i Equitatius. Els processos exclusius ens apropen a les injustícies en què aquells ciutadans que menys contribueixen a l’escalfament global i al canvi climàtic són els que patiran més els seus efectes, aquesta afectació és desproporcionada a causa de les polítiques d’acció climàtica que fan pujar els desafiaments ambientals, econòmics i socials on aquests grups hi són immersos.
Caldria renovar la consciència col·lectiva de tots els municipis per poder deixar a banda la política i centrar-nos en qüestions tècniques del canvi climàtic, el secretari general de les Nacions Unides recordava la necessitat de respondre urgentment a l’amenaça del Canvi Climàtic rectificant la situació actual per complir de manera eficaç amb les obligacions en matèria del desenvolupament sostenible, inclusiu i del clima. L’objectiu de la UE és tenir una estratègia de creixement per transformar la societat, fer-la més justa i prospera amb una economia eficient en l’ús dels seus recursos, a la descarbonització i, per tant, la neutralitat l’any 2050, per arribar a una distribució equitativa de la riquesa en un procés de descarbonització, tot una mica complexa, però gens complicat si tenim una veritable col·laboració dels Ajuntaments. Esperem-ho.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
