Les Universitats són les responsables del 70% de la recerca i innovació que es fa al país, perquè el pensament es troba on tens un element que et fa pensar com la Universitat alhora que pots transferir tots aquests pensaments i aprenentatges de manera útil i eficient a la societat, sense les universitats aquest percentatge de recerca i innovació no hi seria. Les opinions al voltant aquest tema estan dividides entre les diferents universitats que hi ha a Catalunya, uns pensen que la prioritat de les universitats és l’ensenyament i els altres que és el cantó científic, crec que seria un encert que es contractin científics per ensenyar i després fer la recerca ho tindríem tot a l’abast i els alumnes guanyarien i la recerca també. El ministre d’universitats hi va dir la seva, ell creu que la prioritat no és la recerca és l’ensenyament, no està d’acord en el fet que es faci tanta investigació perquè no pot ser, diu, que hi hagi uns tontos que ensenyin i uns llestos que investiguin, pel que hauria de ser una combinació de recerca i ensenyament.
Exposo dos exemples de recerca i innovació mediambiental, una positiva i l’altra negativa, la positiva ve de la universitat de Córdoba, han desenvolupat un material biodegradable elaborat amb nanocel·lulosa i partícules fotocatalítiques que permeten la descontaminació eficient de l’aire urbà. Aquest treball ha avançat en crear un mitjà biodegradable de nanocel·lulosa que s’obté a base de residus agrícoles que al desenvolupar el procés de modificació superficial d’aquestes partícules ha permès la producció de material sostenible dels residus agrícoles, contribuint amb l’economia circular amb un benefici exponencial, s’aconsegueix una gran descontaminació de l’aire degut principalment a la tridimensionalitat i porositat del producte, s’assembla una escuma sòlida amb poca densitat similar als revestiments aïllants que s’utilitzen a la construcció, que s’utilitza com a filtre porós per on passa el corrent de gas exposat sempre a la llum ultraviolada provocant la descontaminació. La seva aplicació industrial és a través de filtres en tot el procés que alliberen gasos nets d’òxids de nitrogen.
És interessant aquesta aplicació en territoris com el Baix Ebre, el Montsià i altres on el sector primari sigui molt important, al generar gran quantitat de residus agrícoles que es podrien valorar en el lloc d’origen fent un estalvi econòmic important, baixant la contaminació atmosfèrica i particulada al no necessitar traslladar els residus del seu lloc d’origen i el preu de cost dels filtres resultants estarien a l’abast d’indústries que necessiten filtres i que els estan pagant molt cars, al ser més barats les indústries no tindrien objecció en utilitzar-ne els que necessitessin guanyant en qualitat de vida pels ciutadans.
La negativa és de la UB, un estudi encarregat per l’associació de la Massa a aquesta prestigiosa universitat, segons la recerca feta, es desmunta l’argumentari dels promotors i valedors de les renovables eòliques sobre la creació de riquesa, l’estudi diu que l’impacta econòmic dels veïns i les empreses és molt més elevat del qual tenen les centrals d’energia. L’exemple més plausible és el projecte de l’ametlló on si volen instal·lar 10 aerogeneradors i una central eòlica que comportarien pèrdues de més de set milions d’euros pels veïns i empreses de la zona. Instal·lats al Perelló n’hi ha setanta des de fa molts anys, l’ajuntament té un ingrés de dos-cents mil euros l’any i els llocs de treball gairebé són nuls. L’associació la Massa ha recordat que per legitimar aquest tipus d’activitat amb projectes que trituren el territori les administracions i promotors fan servir aquest discurs, que gràcies a la recerca feta per la UB es pot afirmar que és fals. He de dir que gràcies a la feina d’associacions mediambientals sense ànims de lucre, que tracten de posar el territori en ordre, que els projectes com aquests es facin on corresponguin i fen servir arguments adequats i correctes no enganyant als ciutadans, perquè molts projectes innovadors que poden ser objectes de problemes pels impactes que generen, la paraula del ciutadà és molt potent per fer entrar en raó empreses que només busquen el rèdit econòmic i deixant de costat el benestar dels ciutadans, el territori per ells és un objecte per a fer diners, i no ha de ser així. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
