El 30% de les centrals nuclears instal·lades tenen un comportament atípic alhora que perillós, energia que per ser més estable i fiable que altres com l’eòlica o la solar està proveint gran part de la xarxa elèctrica del país, el motiu d’aquest comportament són les falles en reactors que provoquen parades no programades que preocupen a les empreses, organismes i sobretot a la ciutadania. És clar que al país les fonts d’energia renovables encara són insuficients per la xarxa que tenim i alhora s’ha de comptar amb les centrals nuclears, la seva energia és ara com ara l’única alternativa per donar compliment a la demanda d’energia sense haver de fer servir carbó ni gas natural.
Tenim al país set reactors nuclears que subministren el 20% de tota l’energia que es consumeix, però en estar equipades amb maquinària molt vella, algunes d’elles haurien d’estar fora de la xarxa pel perill que representen, el 30% de totes, fa que l’estrany comportament d’aquestes en determinats períodes molt curts es produeixen una sèrie de parades no programades, denominades incidències, que desperten molta preocupació als operadors que han invertit un món de diners en manteniment i seguretat per l’obtenció de les pròrrogues d’aquestes centrals que gairebé totes han passat de llarg la seva vida útil, per aquest motiu per molts diners que inverteixin no serveix per a res amb les incidències que tenen. Amb una potència d’energia nuclear al voltant de 7 MW (cada MW equival a 1 milió de watts) dos d’aquests provenen de les centrals de Vandellòs i Cofrentes tots a punt de complir quaranta anys, edat límit establert per la legislació internacional.
Les parades no programades han sigut informades al Consell de Seguretat Nuclear, aquesta informació està regulada per llei, per tant, és obligatòria, aquestes falles han estat provocades per fuites en el subministrament d’aigua, avaria freqüent en totes les que estant a la xarxa no prevista en allargar la seva vida útil. La previsió és que l’any 2035 s’han de parar i desmuntar totes les que tenim al país si abans no tenim alguna sorpresa, esperem que no, cal dir que entre les que tenen més incidències i tenim la de Vandellòs seguida a prop d’Ascó. Quan arribi la fi d’aquestes centrals l’objectiu és que l’energia que proporcionaven sigui el 100% lliure d’emissions provinents de l’Eòlica, Marina, Solar, Biogàs o de l’hidrogen, però pel que sembla l’agenda està molt juntes per la feina que queda per fer, fa l’efecte que els responsables no tenen pressa per complir les dates marcades, sempre podran si els hi permeten continuar amb la que tenim, faig aquest comentari perquè el govern Espanyol és el que incompleix més sovint les lleis mediambientals i energètiques de la UE amb sancions milionàries que s’han de pagar, d’aquí el pensament negatiu alhora que facin l’aturada.
Les centrals d’Ascó i Vandellòs, ribera d’Ebre i Baix Camp, proporcionen al país la meitat de l’energia que es consumeix, la data límit de tancament és el 2031 i sembla que la planificació energètica que té la Generalitat que preveu la instal·lació de renovables per suplir l’energia nuclear en aquesta data no està clara, els operadors ofereixen resistència perquè volen treure tot el profit possible de la crisi energètica i l’encariment dels combustibles fòssils o el gas per oferir l’energia nuclear com a alternativa de futur. A Catalunya estem davant la mateixa tessitura que Espanya els operadors no es creuen l’agenda que està marcada per aquesta font d’energia i la volen esprémer al límit amb el perill que això comporta per la ciutadania, és hora que els polítics adrecin aquesta agenda sinó qualsevol incident greu ho pagarà la ciutadania. A Catalunya aquesta energia des dels seus inicis ha estat envoltada de polèmica i d’una gran oposició de part dels ciutadans, fins que els operadors han començat a repartir diners als Ajuntaments i han vist que la propaganda és útil pels seus fins, allargar la vida d’aquestes màquines obsoletes. És cert que tant a les Terres de l’Ebre com al Camp de Tarragona bàsicament agrícola i tenen més de tres mil treballadors que se’ls hi ha de buscar alternativa quan arribin al final, de moment l’alternativa encara està al calaix veurem quan la faran sortir tant el govern com els operadors.
Cal dir que l’escala internacional de successos (La INES) que és una eina per catalogar incidents i accidents d’arreu del món i està dividida en set nivells de menor a major. En els últims cinc anys s’han detectat 83 successos a les centrals Catalanes que suposa un 58% de tots els successos d’Espanya, tres reactors són Catalans la resta d’Espanya i gairebé tots els incidents s’assenyalen sense significació per la seguretat, aquestes afirmacions no donen tranquil·litat als ciutadans per l’opacitat que tenen els operadors sobre aquesta energia, a més hem de dir que la possibilitat d’una catàstrofe nuclear Catalunya la va patir el 19 d’octubre del 1989,amb l’accident de la central Vandellòs I (gairebé com la de Txernòbil) que està clausurada i registrada a la llista dels seixanta incidents nuclears més importants del segle XX. Aquest perill hi és en les centrals nuclears i es duplica per com en són d’antigues multiplicant el risc a les persones, perquè tenen un problema de seguretat que va augmentant a mesura que se’ls hi allarga la vida útil, el govern i els operadors estan posant en greu perill la vida dels ciutadans que només pot acabar amb el tancament d’aquestes ferralles i la col·locació dels treballadors en altres sectors.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
