La salut entre els arbres dels boscos terapèutics i és que amb la gran agitació del dia a dia, les mil coses que tenim a l’agenda i que sovint no acabem de fer, deixant-les per l’endemà i que s’adjuntaran amb les de l’altre dia, bé fem una bola difícil d’atrapar i entre mig ens oblidem de viure, la natura forma part de la nostra vida, però no ens oblidem que nosaltres formem part de la seva, en el seu entorn ens relaxem, el nostre estat d’ànims millora, el sistema immunitari s’enforteix, realment un entorn idíl·lic com aquest ens transforma en una persona nova i només hem sortit de la rutina per fer una cosa senzilla com anar a passejar al bosc. Sovint necessitem, un bany de bosc, aquesta denominació ve del Japonès, shinrin yoku, que dona nom a la tècnica que des de fa dècades es recomana al país nipó com hàbit saludable.
Estudis científics promoguts pel programa Sèlvans han demostrat que la tensió arterial o la freqüència cardíaca es poden reduir si es fan immersions als boscos, contribueix a l’estimulació del sistema nerviós parasimpàtic que activa les funcions restauradores de l’organisme, les partícules que allibera el bosc que les inhalem ens ajuden a augmentar les defenses per lluitar contra les malalties, una iniciativa pionera que reforça la importància de conservar els boscos per salvar amb itineraris forestals els seus beneficis socials i terapèutics. La iniciativa de protegir la primera xarxa de boscos madurs va començar fa més de nou anys i després de tant de temps, ara han aconseguit que la Generalitat estigui treballant en la catalogació i protecció de boscos madurs molt sòlida que vol fer arribar al 3% de la superfície del bosc català, que inclourà per primera vegada al país una xarxa de boscos terapèutics integrada en el sistema sanitari i que volen que sigui un motor econòmic per les zones forestals. Aquest projecte Català és el primer d’Europa.
Que és un bosc terapèutic, sota el concepte de la medicina forestal, els científics s’endinsen de com les característiques físiques i bioquímiques dels boscos més naturals, altrament dits Madurs, potencien diversos beneficis en l’organisme humà tant fisiològics com psicològics, beneficis que tenen aquest tipus de boscos gràcies a l’aerobiologia forestal, el silenci, la relaxació, la respiració o caminar lent juntament amb una integració en l’entorn natural a través de tots els nostres sentits. El sol fet de banyar-se en l’atmosfera d’un bosc ja té efectes fisiològics mitjançant l’activació del sistema nerviós parasimpàtic i la desactivació del sistema nerviós simpàtic que disminueix la freqüència cardíaca, la tensió arterial, la disminució d’hormones de l’estrès, la relaxació cerebral i ens activa el sistema immunitari.
Aquesta xarxa de boscos madurs Terapèutics s’integraran en el sistema sanitari Català tot i que l’operació és molt complexa. Volen posar en marxa aquest sistema que comptaria amb un guia professional que serà l’encarregat de coordinar les visites aquests boscos, assistir-les i posar-les al servei dels centres hospitalaris de la zona, d’equipaments de salut o balnearis. D’aquesta manera es busca evitar la massificació, controlar la capacitat de càrrega i ordenar les visites que en principi hauran de ser grups reduïts, els passejos s’han de fer amb silenci, s’ha de treballar la respiració i els exercicis han de ser apropiats al que es vol aconseguir i ajuda a organitzar el retorn a la propietat forestal. Els boscos terapèutics no es té previst fer-los en propietats privades sinó que han de ser públics.
Ja hi ha molts centres de salut interessats amb el projecte que està arrencant amb força i sembla que ben portat té un potencial molt gran, per la protecció d’aquests boscos, s’està generant un nou servei de salut i benestar per la societat i s’està creant una infraestructura verda molt potent pel territori i la nostra xarxa de boscos terapèutics. Si alguns anys enrere quan segons els de Can Fanga a tothom que veien amb una cistella per anar a buscar bolets els hi deien pagesos, despectivament, ho fossin o no i ara gran part d’ells pagaran per anar a trepitjar els boscos que aquells pagesos tenen trepitjats centenars de vegades, se’ls podrà etzibar que han fet tard, la salut la tenen els buscadors de bolets que han trepitjat aquells boscos terapèutics, que han trobat molts bolets i el més important sense saber-ho han fet molta salut, un pilar fonamental diferenciador de persona de poble o muntanya i de ciutat. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
