Les comarques del centre i Sud de Catalunya on el preu de la terra és més barata i assequible amb poca demografia i mínima capacitat de pressió per part de les institucions locals i nacionals s’han convertit en el centre especulatiu de grans empreses i hòldings de projecció de plantes fotovoltaiques, Biogàs, ramaderia extensiva, plaques solars i indústries amb el pretext d’omplir de ciutadans la Catalunya buida i les seves arques de diners sense voler saber els impactes d’aquestes activitats, potencialment contaminants de les aigües, atmosfera i sol, començant cicles i acabant-los quan ja no són rendibles, especulació pura i dura simplement adornada per grans discursos verds i ecologistes que ara mateix estan de moda, buits de contingut amb grans envoltoris propagandístics posant en valor el Grenshawing. A Catalunya tots els projectestreballats es concentren bàsicament a les comarques de Lleida i Tarragona fins al dia d’avui el 82% de projectes, poca broma, territori que ha acollit grans infraestructures industrials i que entre unes i les altres van degradant el territori amb grans impactes pels ciutadans, s’ha de dir que el Decret Llei Català 24/2021 d’acceleració del desplegament d’energies renovables, tots els projectes programats han de ser distribuïts de manera proporcional en el territori, qüestió que la Generalitat passa per alt només cal veure el Baix Ebre i el Montsià per entendre que la proporcionalitat no és enlloc.
Aquests projectes, crea’n dobles impactes negatius pel territori, d’una banda, l’encariment del sòl agrícola i l’altre la pèrdua de sòl agrícola fèrtil, tenint en compte que som el territori amb menys sòl agrícola per habitant podem entendre que negatius que són aquests projectes i que no provoquen l’efecte crida en els ciutadans al contrari fan marxar la poca gent que hi resideix. Aquests fons d’inversió o hòldings intermediaris que giren al voltant de les energies netes volen adquirir molt de sol per fer tramitacions amb empreses pantalla davant les administracions locals dividint els projectes per mirar d’esquivar les avaluacions ambientals obligatòries d’aquests tipus d’activitats contaminants i finalment vendre-ho a grans operadors. El fraccionament de projectes és una pràctica denunciada habitualment per ciutadans i organitzacions, medi ambientalistes als gestors locals i nacionals que miren cap a un altre canto tot i que les lleis Europees i locals ho prohibeixen de manera expressa.
El model per la transició energètica que s’està imposant tant a Espanya com a Catalunya en lloc de preservar el món rural està fent malbé el seu entorn i desenvolupament, el Pla Nacional de Recuperació i Resiliència que finança tots aquests projectes al país, exigeix que els territoris aprovin normatives per tallar l’especulació garantint la informació a tots els municipis implicats, ara mateix no ho és s’hauria d’unificar les gestions de la Generalitat i els municipis, entorn aquestes energies per fer complir la llei i fer-la més proporcionada al territori estalviant treball i esforços donant una garantia als ciutadans que són els que han d’aguantar els seus impactes. Una altra fal·làcia sovint presentada pels gestors d’aquests models industrials són els llocs de treball que creant juntament amb la dinamització econòmica pel territori, cal dir que llocs de treball estables són molt pocs pels impactes que generen, esmentar la planta de Biogàs la Galera que està tota digitalitzada i treballadors a peu de planta només n’hi ha un, pel que fa a la dinamització no hi ha cap activitat econòmica visible al seu voltant.
El control que fa la Generalitat d’aquests projectes és zero, no hi ha una planificació territorial clara amb l’ambiciós Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables (PLATER) encara per aprovar al Parlament que ha deixat al territori exposat a un gran desenvolupament desordenat propiciat per la pressió dels gestors per fer aprovar projectes d’aquests tipus d’indústries contaminants sense esta aprovada l’agenda i sabent que els pot beneficiar, només caldria una bona fiscalització de la primera administració pública que té el ciutadà, els Ajuntaments, són els que en un marc tan convuls poden posar-hi una mica d’ordre fins que el Parlament aprovi el PLATER buscant la proporcionalitat territorial tant com marca el Decret abans esmentat.
Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.