El passat cap de setmana del 23 i 24 d’octubre al Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera i al centre dels “Internacionals a l’Ebre” de la Fatarella van tenir dos visitants especials. Visitants d’aquella Europa que somia amb el progrés, la llibertat, la igualtat, que somia a un món millor sense pobresa, ni oprimits ni vençuts. Aquestes dues visitants especials eren la historiadora holandesa Yvonne Scholten i la néta del brigadista internacional, Willy de Lathouder.
Karla de Lathouder, néta del brigadista holandes Willy, volia visitar aquella terra que durant 115 dies es va dur a terme els durs combats entre els feixistes i els defensors de la República: Flix, Ascó, la Fatallera, Corbera, Vilalba, Gandesa, Pinell i altres pobles que integraven els passatges de la Batalla de l’Ebre conjuntament amb les seves cotes, camins, trinxeres, búnquers, nius de metralladores.
El cert, que aquelles visitants tan especials em van obrir la curiositat. Qui devia ser aquell brigadista? Com va viure la Batalla de l’Ebre? Què va ser de la seva vida? Preguntes i més preguntes que 83 anys després de la batalla més sanguinària de la Guerra Civil s’obrien dins meu.
Finalment, no en vaig poder resistir a la curiositat i vaig preguntar a la historiadora, Yvonne Scholten, sobre la vida d’aquell brigadista holandes que va venir a defensar la República enfront del feixisme. Yvonne a part de contestar-me alguna de les preguntes que li vaig plantejar, a més a més, em va donar l’adreça d’un bloc on recollia la vida de quasi 650 brigadistes neerlandesos que van participar en la Guerra Civil.
Willy de Lathouder, internacionalista i antifeixista convençut va ser uns dels primers voluntaris neerlandesos que varen venir a lluitar contra el feixisme i així ho deixa constar en un article al diari del partit comunista dels Països Baixos. Ben aviat va entrar en combat, formant part del batalló Thaelmann dirigit per l’alemany Hans Beimler.
A la tardor de 1936, en els forts enfrontaments bèl·lics ocorreguts entre Osca i Tartienda cau greument ferit i és traslladat a l’hospital de Lleida. Allí coneix a la infermera Rosario Plana Soler. Durant la seva etapa de recuperació de les seves ferides a l’hospital és cuidat intensament per ella. Ben aviat neix una atracció entre ells que acabarà en un fort romanç. Un romanç que desembocarà feliçment amb matrimoni entre aquell soldat holandes de les brigades internacional i la infermera catalana.
El curiós del cas, que George Orwell en el seu llibre “Homenatge a Catalunya” fa referència aquell holandè que sabia anglès i havia quedat malferit als combats de l’octubre a l’Aragó. El cert, que tal com em ressalta la seva néta, Karla, també domina: alemany, francès i malaio.
Després de la seva recuperació i ser destinat a tasques administratives té un fill amb Rosario. Fill que serà en el futur el pare de Karla de Lathouder, la néta del brigadista que conjuntament amb la historiadora Yvonne van visitar els espais de la Batalla de l’Ebre el cap de setmana de 23 i 24 d’octubre tal com hem mencionat al principi.
El fet que un cop recuperat Willy de Lathouder s’incorpora a la companyia “De Zeven Provinciën” integrada a la XI Brigada Internacional, companyia en què participà activament en la Batalla de l’Ebre. Tanmateix, en uns dels atacs sobre Gandesa cau mortalment ferit. Abans de morir, a causa de les ferides provocades per les bales disparades per les metralladores feixistes, fa una petició al seu amic i company de la “De Zeven Provinciën”, Evert Ruinvenkamp. Aquesta petició és que cuidi de la seva dona Rosario i del seu fill.
Evert, compleix a la perfecció una de les últimes voluntats del seu amic i company de les Brigades Internacionals fins a tal punt que acaba cansant-se a finals de l’any 1940 amb la infermera Rosario i vídua del seu amic Willy. Malauradament, el destí guardava tristament una sorpresa final. L’any 1943 les tropes alemanyes afusellaven a Evert per les seves tasques de resistència contra l’exèrcit alemany.
Al final, l’heroi, Evert Ruinvenkamp, es reunia amb el seu amic i també heroi, Willy de Lauhouder, en els camps dels estels reservats per aquells lluitadors que tenien clar que certes ideologies s’havien de combatre i exterminar de les societats humanes. Ideologies que causaren per exemple l’extermini de 6 milions de jueus pel simple fet de ser-ho.
Batiste Forcadell, economista
