La UE va aprovar el 17 de juny després de tres mesos de bloqueig i debat, la llei de restauració de la natura. Més de la meitat del PIB mundial depèn de la natura encara que més del 80% d’aquests hàbitats estan en mal estat i sota aquest escenari el Parlament Europeu la va aprovar dins l’Acord Verd Europeu i l’estratègia Europea de la Biodiversitat, l’objectiu de la Llei és aconseguir la restauració dels ecosistemes Marins i Terrestres per combatre el canvi climàtic, la pèrdua de Biodiversitat a més de reduir els riscos per a la seguretat alimentària.
L’Acord Verd Europeu és un paquet d’iniciatives polítiques amb l’objectiu de posar a la UE en el camí de la transició ecològica per arribar a la neutralitat climàtica el 2050,inclou iniciatives del clima, medi ambient, energia, indústria, agricultura, transport i arribar a les finances sostenibles. Pel que fa a la Conservació de la Biodiversitat la llei pretén alinear-se amb altres esforços de desenvolupament sostenible provocant sinergies entre les institucions públiques a tots els nivells, empreses del transport, indústria i entre tots els ciutadans. Promet beneficis en l’adaptació de boscos al canvi climàtic, recuperació de zones humides i la creació de zones verdes als pobles i ciutats. Projectes de proximitat per salvaguardar els ecosistemes i tenir com a objectiu un futur per a tots. L’aprovació ha estat possible gràcies al suport de l’acadèmia Europea, societats científiques o científics individuals i en les enquestes fetes tots els ciutadans expressaven la seva voluntat que s’aprovés a tots els països de la UE, inclús els que en principi sí que van oposar.
L’Estratègia Europea de la Biodiversitat té com a objectiu posar a l’agenda la recuperació d’aquesta pel 2030 i beneficiar les persones, el clima i la natura per establir compromisos i mesures per fer front a la pèrdua de Biodiversitat. Es vol crear una xarxa d’espais protegits, recuperació de la natura establint nous models de governs amb cooperació internacional. Les Nacions Unides han proposat 17 punts per millorar el benestar de les persones i el planeta, per implementar l’Estratègia Europea de la Biodiversitat. La llei es va aprovar per 329 vots a favor i 275 vots en contra, l’oposició va exhibir un discurs repetitiu, però no cert on deien que afectaria la indústria agrícola i la seguretat alimentària del planeta, també varen introduir per arrodonir aquest discurs negacionista la preocupació sobre l’impacte econòmic per la posada en marxa de la llei en el món rural. Això va permetre obtenir als agricultors una relaxació de la llei, en principi la proposta sobre aquest sector era més ambiciosa, la retirada del reglament de l’ús Sostenible dels Pesticides que en l’objectiu de la UE era reduir a la meitat l’ús dels pesticides el 2030.
Després de l’aprovació de la llei el següent és la implementació d’aquesta per part de tots els estats i regions d’Europa, cada país haurà de desenvolupar plans específics per aconseguir els objectius plantejats amb la fiscalització de la Comissió Europea proporcionant suport financer i tècnic. La UE espera que la llei actuí com un catalitzador pels països i regions, establint com a precedent en la lluita global contra la degradació ambiental i el canvi climàtic que els anys vinents seran crucials per fer-ne una avaluació de l’efectivitat d’aquestes mesures i ajustar les estratègies a les necessitats de cada territori. Aquesta llei de restauració de la Natura és d’una gran envergadura i vital per tots els ecosistemes del país marins o terrestres, tot havent cedit en alguns punts importants en la tramitació de la llei per la pressió dels negacionistes que en qüestions mediambientals són inflexibles i molt negatius, tot i els esdeveniments científics contrastats que afecten el clima. Per fer aquesta Restauració de la Natura cal una perspectiva a llarg termini i amb aquest condicionant Europa no es pot permetre més retards per assolir aquest objectiu tan ambiciós. Aquests temes s’haurien de destriar de les qüestions polítiques per la gran importància que tenen pel planeta i les persones que l’habiten, sense clima no hi ha vida.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental