14.3 C
Amposta

Una tardor de primavera

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Aquests dies de tardor amb temperatures primaverals. Temperatures que recorden que el canvi climàtic no és sol una entelèquia imaginativa d’activistes avorrits que cerquen causes per trobar llocs per distreure’s i sentir-se protagonistes d’un món més global.

Segurament, el canvi climàtic és la problemàtica més greu que els humans s’han afrontat mai. I el curiós de tot això, és que aquesta problemàtica l’hem creat nosaltres mateixos mitjançant l’estil de vida que tenim amb la manera de comunicar-nos, viatjar o produir béns, amb l’ús d’energies fòssils i per tant l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera.

La veritat i gràcies a la jove activista europea, Greta Thunberg, molts dels ciutadans europeus van comprendre que era de vital importància que els poders públics, la societat civil i qualsevol individu que habita el planeta Terra han de conscienciar-se que el canvi climàtic existeix i, per tant, prendre mesures per tal de revertir aquesta situació, si no volem provocar: l’extinció de milers d’espècies que habiten el planeta Terra, el desgel dels casquets polars, la inundació de les zones costaneres com per exemple el nostre Delta de l’Ebre. Un lloc idíl·lic i paradisíac, amb continu perill de desaparició per l’actuació irresponsable i destructives dels humans.

Tanmateix, Greta Thunberg no és l’única activista mundial que lluita per evitar el canvi climàtic. Hi ha altre com: la peruana Máxima Acuña que defensa el dret de la terra i l’aigua per als indígenes enfront de les grans multinacionals mineres, o la brasilera, Artemisa Barboso, o la indígena argentina, Moira Millàn.

El cert, de tot aquest moviment en defensa de la mare Terra, cada cop s’afegeixen més veus femenines, tendència que també s’aprecia en la política com les darreres figures mundials que han saltat darrerament a la palestra, com la presidenta de Nova Zelanda, Jacind Ardren, o la futura vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris.

I és que!, probablement, en un futur molt immediat la majoria dels càrrecs de responsabilitats estaran dirigits per dones. Però no dirigents de l’antiga usança tipus Margaret Thatcher, com recordava l’antic delegat de la Generalitat de les Terres de l’Ebre, Francesc Sancho, en un programa de ràdio ebrenc presentat per la periodista, Leonor Bertomeu, la setmana passada, sinó dones en què reivindicaran la seva feminitat com un valor de gestió.

Certament, els resultats dels països que han estat governats per dones durant la pandèmia així ho avalen. Resultats, que han estat molt millors que als països on la testosterona prenien les decisions.

Batiste Forcadell, economista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -