El govern d’Espanya sempre ha tingut un alt interès per l’hidrogen verd i per aquest motiu ha instat al Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Democràtic a què faci la tramitació dels primers quatre segments de la futura xarxa troncal d’Hidrogen Renovable d’Espanya, promoguda per l’empresa energètica Enagas. Dos d’aquests segments afecten la província de Tarragona i la companyia ha prioritzat la posada en marxa d’aquesta construcció que consideren clau per la transició energètica i la descarbonització. El Ministeri està convençut que aquests segments facilitaran el corredor H2Med que ha de connectar la península amb centre Europa i vol deixar clar que la seva tramitació es fa per via d’urgència per reduir el temps del procediment administratiu; les obres tindran un termini d’execució de vuit mesos a un any. Aquesta xarxa de canonades serà decisiva per la seva funció indispensable per la descarbonització de la indústria Petroquímica.
Els no al Plater és d’ara mateix, però sembla que la política de repartir indústries pel territori i massificar-les ve de lluny, de fa més de quaranta anys. L’estació d’Enagas es va construir l’any 1979, a Tivissa, coincidint amb la instal·lació del gasoducte que està a l’est del riu Ebre, a 9 kms del nucli urbà, va rebre treballs de desdoblament i ampliació de la seva capacitat entre el 2005 i el 2008. Ara, es preveu que l’estació allotgi una de les tres plantes de compressió d’hidrogen verd de tota la xarxa d’Espanya. La seva construcció està prevista que comenci l’any 2028 i la seva posada en marxa l’any 2030; aquesta planta ubicada a la Ribera d’Ebre, al municipi de Tivissa, és una infraestructura altament estratègica, es tracta d’una de les tres estacions de compressió d’hidrogen planificades pel govern central a tot el territori espanyol, juntament amb la de Zamora i la Rioja. L’estació de Tivissa actuarà com a confluència de diversos eixos de transport com el de Casp-Tivissa i el de Tivissa -Polígon industrial de Tarragona dels que ja s’han iniciat la tramitació ambiental i està en període d’informació pública per la via d’urgència. El primer tram prioritari de la xarxa d’hidrogen és Tivissa- Polígon industrial de Tarragona i passarà per 12 municipis de la província; a més, hi ha un segon tram que connecta Casp amb Tivissa i es preveu que aquesta s’ampliarà fins a travessar un total de 59 municipis de vuit comarques de Tarragona diferents, de camí a Barcelona, la Comunitat Valenciana i altres comunitats. Aquesta futura xarxa troncal d’hidrogen d’Espanya i el corredor d’interconnexió europeu H2Med passarà per 89 municipis de Catalunya al llarg de 275 kms de canonades i serà executada a través de dos grans corredors, l’Eix vall de l’Ebre i Eix de Llevant, que coincidiran en un punt per connectar amb el futur hidroducte submarí Bar Mar de Barcelona-Marsella.
Al llarg de l’article hem escoltat el terme empreses estratègiques, però què són aquestes empreses? El 16 de setembre es va aprovar el Reial Decret 731/2026, norma que regula el Nou Comitè d’Inversions Estratègiques (adscrita a la Presidència del govern), que fixa els criteris estatals per atorgar la condició de projectes estratègics; el seu àmbit d’actuació es centra en sectors transformadors com la Biotecnologia, la Digitalització, la descarbonització industrial, de la que estem parlant, i la transició energètica amb criteris territorials que valoren de forma positiva els macroprojectes que s’instal·lin en municipis amb Repte Demogràfic o zones de Transició Justa, respectant sempre els criteris de les autoritats locals. En aquest punt hauríem de saber si Tivissa entra dins del que marca el Reial Decret 731/2026 i si es varen acceptar els seus criteris. El Decret llei diu el que diu, però, a l’hora de la veritat, les administracions i les grans empreses fan el que tenen agendat, o sigui el que volen; a més, s’han construït un gran paraigües legal que s’anomena projectes empresarials estratègics o Decret d’empreses estratègiques, que estan protegides per una llei feta a mida tant pel govern central com per l’autonòmic. En el seu discurs expliquen que l’han fet per protegir, impulsar i accelerar administrativament les inversions clau del teixit productiu. El fons de solvència històrica, que té com a norma de referència el Reial Decret Llei 25/ 2020, va dotar amb 10.000 milions d’euros el Fons de Solvència per a empreses estratègiques i molt exclusives, gestionat a traves del SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials ), que treballen amb corporacions com l’Energètica Enagas, una de les moltes companyies que té polítics jubilats en el seu consell d’Administració amb sous estratosfèrics i molt poca feina a fer. Estem, com en altres sectors, veient la llei de l’embut, és a dir que uns quants es reparteixen el pastés mentre que a la majoria no els deixen ni mirar. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental