14.3 C
Amposta

Una gran tècnica

La silvicultura és la millora de la biodiversitat i l'absorció del diòxid de carbó del medi ambient transformant-lo en oxigen per tornar-lo a l'atmosfera. Una tècnica de la silvicultura és una tècnica japonesa que amb te fascinat, el Daisugi

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Una tècnica de silvicultura que em té encisat, un antic sistema de poda japonès del segle XIV per la producció de fusta sense haver de talar els arbres, el Daisugi. És una tècnica que ells apliquen al cedre que planten especialment per aquest fi i el poden com un bonsai gegant, produeixen brots que es converteixen en fusta uniforme, recta i lliure de nusos. Estic provant d’aplicar aquesta tècnica a les oliveres que són molt diferents dels cedres, però dins les diferencies de plantes en tinc alguns que han fet molta fusta sense que hagi interferit amb el fruit de l’olivera, no és exacte a la tècnica original, però hi està molt a prop.

La silvicultura, paraula que ve del llatí, silva que vol dir selva i bosc, cultura que vol dir cultiu o ciència de la formació i cultiu dels boscos sent el seu camp el de la creació, conservació, pràctica i teoria de la regulació de les masses arborades, la seva composició i el seu desenvolupament. Els beneficis de la silvicultura són la millora de la biodiversitat i l’absorció del diòxid de carbó del medi ambient per transformar-lo en oxigen, aquestes activitats van lligades amb la sembra, el manteniment i l’explotació de cultius forestals. El seu objectiu es basa a assegurar la sostenibilitat de béns i serveis fent créixer la resiliència i la resistència dels boscos, la seva capacitat de recuperació i adaptació enfront del canvi climàtic.

La comarca del Baix Ebre i el Montsià tenen el cultiu d’oliveres més antic de Catalunya, amb una superfície plantada de gairebé 50 mil Ha de les quals 29 mil pertanyen al Baix Ebre i la resta al Montsià. Ara estem en l’època de la seva renovació mitjançant la poda o “ellaminació” d’aquestes. L’olivera és una planta que de forma natural sembla un arbust, creix si el deixem ,amb diverses ramificacions des de la base i per aconseguir la seva forma clàssica ,una copa definida amb un tronc fort s’han de suprimir tots els xucladors o pollissos que li prenen la sàvia i eviten el seu creixement i li treuen força, per evitar-ho cal tenir la cura d’esnovar dos cops a l’any per fer-los fora.

En tots els arbres hem d’aplicar la poda de conservació que busca una producció regular de la planta a més important la poda de fructificació si volem corregir o treure la tendència a la producció alterna de la collita normal amb un altre escassa o nul-la. Aquest és el motiu del perquè es deixen créixer diferents brots de branques bones productores de fruit i s’eliminen les que ja han fet la seva producció, s’han assecat o han alterat la fisonomia de l’arbre. Una poderosa raó per fer la poda, hem de saber que aquestes plantes poden sobreviure sense menjar, però no sense podar-los, se’ls hi ha de donar espai dins perquè el sol hi entri i com es diu al territori, una olivera ben podada és aquella en què un ocell de mida normal pot volar dins sense topar-se amb cap branca. Una feina que s’ha de fer i estem de ple en el temps per encarar la collita de l’any que ve en bones condicions. I sobretot quan fem la feina de la crema de la rama,està molt al cas amb les indicacions dels rurals pel que fa a el cas de la climatologia i així evitar accidents innecessaris, incendis bàsicament, quan acabem la crema s’ha d’escampar tota la cendra per neutralitzar les guspires i poder marxar amb tranquil·litat de la finca. Pensem-hi.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -