Les lleis es fan per complir-les; l’incompliment de les lleis ambientals per part d’algunes empreses contaminants és una pràctica de risc on avantposen el benefici econòmic al medi ambient i la salut pública. Aquestes empreses solen vulnerar la llei estalviant en sistemes de depuració, en filtres, abocant residus tòxics per evitar els alts costos econòmics de la gestió; s’inclouen l’abocament de substàncies perilloses a l’aigua o al sòl, alliberament de gasos efecte hivernacle o l’ús de pràctiques d’engany ecològic o Greenwashing per amagar els impactes reals, i també fent cas omís dels MTD o de les valoracions de residus que els toca fer segons la llicència d’actuació que tenen. Empreses que actuen així per reduir els costos empresarials i guanyar en competitivitat; aquesta la tenen de forma il·legítima, contravenint la llei. Les conseqüències són un greu perjudici per la salut de la ciutadania, greus danys als ecosistemes i una competència deslleial a les empreses que sí que inverteixen en processos sostenibles.
Les MTD sorgeixen com un avançament de la pràctica industrial establint nous barems de responsabilitat ambiental, és un compromís ferm per la reducció d’emissions i els impactes sobre el medi ambient i defineixen els límits de les activitats industrials. Les MTD imposen exigències precises per la mitigació dels impactes incloent la reducció d’emissions a l’atmosfera i l’aigua fins al control d’impactes definint els límits d’aquestes activitats contaminants. Aquest canvi en la legislació des de la seva publicació DIR 2010 /75 del gener del 2011 es consideren les MTD d’obligat compliment per aquelles indústries que estan en AAI; aquest canvi comporta un nou concepte de documents de referència BREF, juntament amb valors d’emissió VLE. L’objectiu d’aquesta normativa és la fixació del procediment d’atorgament de l’autorització ambiental, la fixació dels valors límits d’emissió basats en MTD, fixació de condicions que ha de tenir l’autorització, protecció d’aigües soterrades i del sòl i per últim establir un règim comunitari d’inspeccions. Per tant, podem dir que les MTD són la forma ambiental més respectuosa que es coneix per dur a terme una activitat potencialment contaminant tenint en compte que els costos de les empreses que els hagin d’utilitzar es trobin dins uns límits raonables. Van ser aprovades com decisions d’execució, com a resultat, d’obligat compliment, per instal·lacions afectades en un termini de quatre anys des de la seva entrada en vigor. Les MTD són els mètodes més eficaços per assolir un alt nivell de protecció ambiental en activitats industrials potencialment contaminants. Tanmateix, la seva efectivitat es veu sovint a la pràctica limitada per costos econòmics alts, la utilització d’aquesta tecnologia requereix inversions milionàries que moltes empreses no poden assumir i rellevant les MTD a un calaix d’oficina sense fer-les servir.
Les lleis es fan per fer-les complir diu l’administració, però fa la impressió que es fan a mida de les empreses perquè sempre tenen una escletxa per on se les poden incomplir. Com hem pogut veure amb las MTD també ho podem estendre a altres activitats com les plantes de biogàs o valoracions de residus; en aquest cas la llei posa una forquilla per donar el permís d’explotació de la valoració de residus, forquilla que, sovint, va entre 100 i 300 tones de residus diaris. La diferència està que 100 són cinc camions i 300 són 15 camions i, per tant, la contaminació atmosfèrica és brutal, a més de saltar-se la llei dels residus de proximitat. Saltar-se la llei per aquestes empreses no té conseqüències perquè estan cobertes pel govern. La revisió hauria de ser real i qui no compleixi sancionat; la llei, però, hauria de ser clara sense cap escletxa per on poder sortir-se’n perquè aquestes empreses ho aprofiten. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental