Aquest diumenge entra en vigor la primera llei Europea de restauració de la natura que obliga als estats de la Unió no solament a protegir sinó restaurar tots els ecosistemes malmesos i recuperar tots els espais terrestres i marítims degradats objectius que està a l’agenda de la UE pel 2050,abans del 2030 s’hauran de tenir recuperats el 20%, el 2040 el 60% i el 2050 tots, parlem de zones marítimes, àrees humides, boscos o espais agrícoles. Les mesures pactades de la llei per tots els representants de la ciutadania contempla plantar 3.000 milions d’arbres a tota la Unió i la restauració de més de 25 mil quilòmetres de rius, aniria bé que es treballés incloure el riu Ebre un dels més contaminats de la xarxa o les zones marítimes del territori molt malmeses pels temporals, s’haurà de garantir que el 2030 no s’hagi perdut cap espai verd en zones urbanes ni cap coberta arbòria de boscos a més de mantenir zones regenerades que no es tornin a degradar que els tècnics consideren essencials per garantir l’èxit d’aquesta llei, sovint els organismes oficials deixen de banda els manteniments i la seva recuperació, els estats membres tenen dos anys des de l’aprovació per redactar els plans de recuperació d’ecosistemes en tots els seus àmbits, marítim, agrícola, boscos o àrees humides, prioritzant les àrees protegides com la Xarxa Natura 2000.
Per continuar amb aquestes directrius marcades per la UE i agenciades és prioritari saber l’estat dels boscos. El Departament d’Acció Climàtica a través dels seus tècnics del projecte 8x8CAT han tret un informe que ens diu que la salut dels boscos Catalans no són bons, s’ha perdut el 25% de la biodiversitat i cal dir que la sequera dels últims anys, l’augment de la temperatura o l’abandonament dels boscos produeix molta densitat i afebleix les masses forestals al tenir més exemplars i menys recursos. Són efectes acumulats per la llarga sequera, el 2022 va ser dur per tots els boscos, però el 2023 va ser pitjor, en la meitat dels boscos afectats s’ha observat un gran impacte en les coníferes, pins, cedres, xiprers o avets i especialment el pi roig en tot el país, és important aquesta informació perquè les coníferes són més resistents a la sequera que els planifolis, faig, roure o alzina aquests perden les fulles i pateixen molt més, la llarga sequera ha provocat un any dolent per aquest tipus d’arbres, fet que va fer que la Generalitat donés uns ajuts de 5,2 milions d’euros a les propietats privades per impulsar les tales d’arbres i retirar la fusta seca, val a dir que aquests ajuts no es justifiquen, quan aquestes propietats venen la fusta no ingressen res al govern, el que caldria és una bona legislació amb sancions per aquells que tinguin en mal estat la seva propietat, segur que el país seria un mirall, tot net. És una llei important que respecta les zones naturals, la seva biodiversitat, pensar que aquesta llei europea no ens afecta en un error, Llei d’obligat compliment pels estats i també per Catalunya, ara els projectes que es vulguen aprovar al país i al territori hauran de complir fil parranda amb la llei, sobretot els de la Xarxa Natura 2000 citada expressament a la llei, ens indica que qualsevol projecte industrial de gas, macrogranges de porcs o plantes de compost no podran ser executats dins d’aquest espai natural a més hi haurà una ordenació dels espais agrícoles molts d’ells deixats sense cap tipus de manteniment ni restauració. El govern d’Espanya és el que incompleix reiteradament els decrets i lleis mediambientals de la UE, per aquest motiu cal fer-li un recordatori i demanar-li pel bé de la biodiversitat, la natura i els ciutadans el compliment de les normes.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica posa gratuïtament a disposició dels ciutadans el Llibre, El Paisatge en el món local, que recopila propostes bones pràctiques i orientacions adreçades a les institucions locals, la consellera ha dit que al govern de Catalunya li interessa moltíssim l’equilibri entre l’economia, el territori i sobretot el paisatge. Com sempre els polítics fan de la seva agenda política el seu discurs i és el que fa la consellera, ha agafat el relleu de l’anterior conseller d’ERC amb el mateix full de ruta, deixant Catalunya i el nostre Territori amb grans problemes derivats de l’agenda de descarbonització sense cap full de ruta, es va a remolc de les empreses on es digui quants residus s’han de valorar al territori per comarques deixant que projectes gasístics o verds s’implantin on les empreses els va bé i així han malmès el país, perquè hi ha comarques amb massificació d’aquestes energies i altres no, per tant, s’han de portar els residus per la seva valoració d’un lloc a l’altre del país fent que aquestes energies no siguin sostenibles ni de Km0 accelerant els impactes de les contaminacions tan particulats, Odorifica o els COV que resten benestar i una vida digna als ciutadans a més d’envair la seva intimitat privada i ser un risc per a la seva salut, problemes del paisatge que tant diuen defensar col·locant les empreses de nova construcció en zones rústiques, penso que s’haurien de canviar els epígrafs no són indústries de gestió de residus, són indústries de gas així se n’haurien d’anar concentrades en polígons industrials i no en zones rústiques perquè tenen un gran impacte en el paisatge, hi hauria d’haver una motivació dels polítics pel país i els seus ciutadans, no pot ser que el govern redueixi el 50% dels tràmits per les plantes de biogàs que ells, el Govern, considerin estratègiques, tal com s’està gestionant ara mateix seran totes, han de ser respectuosos en aplicar l’agenda Europea de la descarbonització la gestió fins ara feta pels nostres polítics ens diu que no saben gestionar per a tots els actors.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.