En un poble molt petit, a prop de la muntanya i del mar, tenia el Joan la seva caseta. La claror del dia inundava el seu interior, i les estrelles la il·luminaven els vespres. Vivia aïllat de la gent, amb poques coses, i amb una gran biblioteca. Descuidava la seva blanca barba. Els seus ullets blaus estaven tristos.
Una nit va quedar adormit, amb els seus llibres a sobre del llit. De sobte, una veu càlida, i amorosa, va acaronar les seves oïdes:
– Joan, és hora de gaudir d’una vida més compartida i generosa. No siguis poruc. Explora-ho!!!
Al despertar, tot i amb retard, es va inscriure a un Campament d’estiu per persones grans. La seva audàcia, i el seu esperit d’explorador, van ser premiats. Així va guanyar-se un lloc en un alberg, al bell mig de la natura.
Les activitats del Campament començaven de bon matí, amb l’expressió de sentiments i emocions, individuals i compartides, per mitja del cos, el gest i el moviment. Joan quasi ho havia oblidat.
Havent esmorzat, dinat o berenat, desenvolupaven les activitats pròpies dels exploradors. Seguien pistes per descobrir misteris i tresors. S’escoltaven, i es mostraven, per conèixer millor com eren. Joan es veia, moltes vegades, una mica rar, i també una mica ingenu.
La festa gran es feia la darrera nit. Cada un dels 9 grups d’exploradors (E1, E2, E3, E4, E5, E6, E7, E8 i E9) representaria el que havia preparat cadascun d’ells els dies previs. Els grups s’havien format per les simpaties i les preferències de cada persona, que podia explorar diferents grups fins a trobar-s’hi prou bé. Joan s’havia apuntat al grup E2, un dels grups més nombrosos.
Una tarda, mentre Joan estava, mal assegut a la verda gespa, i poc convençut de sentir-se a gust en el grup E2, va rebre una visita sorpresa. Una fada, la fada Beneïda, li va fer un senyal. En aixecar-se Joan, van asseure’s junts en un banc de fusta vella. Ella li va xiuxiuejar, de manera dolça, i molt subtil, a cau d’orella:
– Joan, a les nostres edats, no ens cal perdre gaire el temps. Et convido a que t’incorporis i exploris amb el grup E5, el grup més petit de tots, perquè et pot donar una altra manera de veure, i de viure, la vida. Una perspectiva nova i diferent, per a una vida bona…
Joan va quedar bocabadat, sentint una sensació de pau immensa, i una confiança profunda, en escoltar la veu de la fada. Ja l’havia escoltat, una beneïda nit.
Joan va fer l’actuació del final de festa amb el grup d’exploradors E5. L’endemà tornava a casa. Al sortir del Campament estava content, pensatiu, i ple de vida. Va acomiadar-se del lloc sentint l’olor d’una preciosa rosa vermella. Mentre viatjava, emocionat, i amb el cos entendrit, recordava les darreres paraules que s’havia dit ell mateix:
– No siguis poruc. Una vida bona mereix gaudir-la, i compartir-la. Siguin com siguin les coses…
Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
