In-FCTA, el Festival de Cinema de la Terra Alta, viu les darreres hores de la desena edició. El projecte és hereu d’una tradició cinèfila molt arrelada a Bot i a la comarca. El certamen acaba aquest dissabte a la nit amb l’entrega de premis del concurs de curtmetratges. S’han fet 87 projeccions durant la setmana, seleccionades entre prop de 300 propostes. El codirector d’In-FCTA, Ivan Massagué, destaca que la qualitat de les cintes s’ha disparat. «Són curts molt eclèctics i molt interessants. Hi ha moltes ganes d’explicar coses a través del cinema», ha dit. A més de les projeccions, In-FCTA ha omplert set dies de cursos i presentacions (pitching) per consolidar-se en un espai de professionalització del sector des de la ruralitat.
Els icònics, entranyables i singulars cinemes que encara tenen molts pobles de la Terra Alta, especialment el de Bot, van ser «la guspira» que va posar a rodar un petit festival de curtmetratges ara ha fet deu anys. El poble de Bot l’ha propulsat durant una dècada fins a arrelar-lo entre els circuits de festivals imprescindibles de les Terres de l’Ebre i de Catalunya.
Com destaca un dels seus directors, Ivan Massagué, l’evolució que ha tingut In-FCTA era «gairebé impensable» al principi i defensa que és «la comunitat qui ha fet el festival«, perquè «parteix d’ells«, i no a l’inrevés. «Hi ha un cinema viu del Josep Mulet, que encara ens posa pel·lícules, des de fa molts anys, hi ha un cinero, que ho encén tot i qui agraïm que ens hagi infectat», ha recordat l’actor i director.
Professionalitat i ruralitat:
De la mà de la botenca Úrsula Agut, Massagué ha consolidat un festival de curtmetratges i de professionalització del sector del tot compatible amb la ruralitat i un món allunyant del lluïment i la sofisticació que envolta el setè art. «El festival és molt horitzontal, tothom es barreja amb tothom, el poble ho acull molt bé, fan sentir els actors i actrius com a casa, ells s’hi senten, i és una passada. Aquí de glamur no en volem», ha explicat el codirector d’In-FCTA.
De fet, una de les claus del festival de cinema de la Terra Alta és que permet que qualsevol persona, de petits a grans, tasti la indústria cinematogràfica. Durant tota la setmana, a Bot s’han fet tallers d’aprenentatge pràctic, amb espais d’experimentació per a joves creadors, cursos d’interpretació i de doblatge, fotografia, o sobre l’arribada de la intel·ligència artificial al cinema. «Sempre dic el mateix: la paraula cultura és igual aquí que al centre, que als marges del centre. L’hem de tractar igual, l’hem de cuidar, d’estimar i de protegir i hi hem d’apostar», ha defensat el codirector d’In-FCTA. «Aquí, al final sí que potser costa més, però a base de persistència, seguir, resistir, al final la gent acaba sucumbint a la cultura, a infectar-se d’això», ha afegit. Aquesta ha estat la consigna d’enguany i s’ha representat amb una instal·lació artística de l’escenògrafa gandesana Maite Puey, que ha representat la divisa d’aquesta desena edició d’In-FCTA amb una duna que enterra un maniquí i estris.
Més participació:
L’actor i director ha explicat que la participació ha crescut molt en aquesta edició amb un 10-15% més de públic en cada activitat i que el festival té marge per continuar creixent. Les xifres a l’equador del festival ja superaven les vendes de 2025. Els tres primers dies s’havia assolit el 114,90% de tota la venda final de l’any passat. Del públic assistent, el 52,8% procedeix de la Terra Alta i el 47,2% de fora de la comarca, una dada que confirma la base territorial del festival, però també la capacitat d’atracció d’In-FCTA de participants de fora de l’Ebre i de Catalunya. «Has d’estar preparat per l’efecte rebot», ha dit Massagué.
Concurs de curtmetratges:
Prop de 300 propostes han arribat al concurs de curtmetratges del festival que té sis categories competitives i atorgarà aquest dissabte a la nit quinze premis oficials. «Ha pujat la qualitat, n’hi ha molta. Tots són bons, tots són diferents, és molt eclèctic tot plegat i és molt interessant de veure», ha explicat Massagué, que reconeix que aquest és un dels salts que ha fet el festival en aquesta dècada. «Al principi demanaves qui tenia un curt perquè volíem muntar un festival de cinema i ara la gent vol venir, vol ser-hi», ha agraït.
Un any més, la competició oficial compta amb un jurat de luxe. Per primer any està format per cinc actrius i actors. Són Carlos Scholz, María Hervás, Gonzalo de Castro, Ricard Sales i Clara Lago, presents en la gala d’aquest divendres al festival. Lago ha agraït l’oportunitat que suposa per als artistes forma part d’aquests comitès cinematogràfics perquè sorgeixen aspectes «molt interessants» en les deliberacions. «Una de les coses màgiques del cine és que hi ha una part tècnica, una mica més objectiva potser, però després hi ha la part subjectiva del que a cadascú li toca i li connecta», ha explicat l’actriu.
Clara Lago ha destacat l’alt nivell dels curtmetratges visionats, tant en direcció, fotografia o interpretacions, com en la mena d’històries que expliquen. «Hi ha bastants curts amb cert nivell de risc i que decideixen usar recursos més arriscats per explicar aquelles històries. La veritat és que estic molt sorpresa, gratament sorpresa», ha remarcat. L’actriu madrilenya ha aplaudit l’oportunitat que ofereixen festivals com In-FCTA per a persones que comencen i a creadors que volen explicar una història breu i donar-li visibilitat i trajectòria. «Crec que el veritable recorregut dels curtmetratges es construeix, precisament, en festivals com aquest i que és important també per a territoris i pobles més petits, on sovint hi ha menys activitats culturals i sembla que passin menys coses que a les grans ciutats. Per això el trobo especialment bonic», ha dit.
Cine immersiu arribat per quedar-se:
Entre les categories premiades, enguany s’estrena la del curtmetratge de cinema immersiu. Miquel Pérez és l’encarregat de l’equip tècnic de la cúpula LoFato d’In-FCTA, on el públic, amb aparells de realitat virtual, pot visionar les quatre peces internacionals a concurs -europees, americanes i japoneses- que exploren noves formes de narrativa a través de la imatge, el so envoltant, el color i la música.
Les reaccions dels espectadors acostumen a ser d’autèntica sorpresa, amb el característic «efecte uau» que provoca la realitat virtual. De fet, quan s’obren les portes del camp de futbol de Bot hi ha corredisses per ser els primers a la fila i viure l’experiència. Pérez ha afegit que l’objectiu del festival és consolidar i fer créixer aquesta línia de programació, no pas substituir el cinema tradicional, sinó incorporar un nou suport creatiu amb una gran capacitat per explicar determinades històries des d’una perspectiva completament immersiva. Volem que creixi. De fet, ja hi ha hagut una evolució, de tenir només mostres molt curtetes a tenir un guardó. «La idea és que continuï evolucionant. És un altre suport i ha de tenir la seva cabuda», ha explicat el tècnic de la cúpula LoFato.
ACN