El tribunal, en origen és un mot llatí per designar tant l’empostissat elevat des d’on parlaven i actuaven els jutges com als tribuns, un càrrec polític representant del poble (de les tribus, fa uns 2.770 anys) amb dret a proposar lleis i vetar aquelles que poguessin atemptar entra els drets populars. També té a veure amb l’arrel que designa tres persones. Amb els segles, ha evolucionat fins a l’exclusivitat actual per designar els òrgans d’administració de justícia.
En molts casos, com en el de la justícia d’aquest Estat en què ens toca viure (per què Catalunya és una nació sense Estat), ha degenerat a nivells impensables. Només cal veure els fets que vivim des de dilluns, sense anar més lluny.
Estrenàvem la setmana amb la visita dels reis d’Espanya a una propietat seva, el monestir de Poblet. Per ordre de la Casa del Rei, només es va deixar passar 15 persones (tot el suport que tenen a Catalunya?, per què van ser els únics) de Vox amb banderes espanyoles. És a dir, per ordre del cap de l’estat es van conculcar els drets de manifestació i de llibertat d’expressió que proclama la Constitució. No he vist cap tribunal, ni Constitucional, ni Suprem, ni Fiscalia, que surti a dir res en defensa dels centeners (potser més d’un miler) que van ser reprimits i empaitats per la policia.
Per cert, les informacions parlaven de “manifestants independentistes”, però en realitat hi havia també republicans i gent farta d’aguantar una monarquia corrupta, que posa en ridícul aquest estat espanyol a tot el món. I encara no hem vist cap iniciativa de cap tribunal al respecte.
Això si, quan es tracta de torçar la llei per castigar els catalans, tot s’hi val. Dijous ho veiem: el Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena com a president de la sala segona al capdavant, va emetre una interlocutòria que estableix que un recurs de la Fiscalia serà suficient per suspendre l’aplicació de qualsevol element que contribueixi a l’excarceració dels presos; és a dir, que canvia les regles a la seva conveniència, per putejar (disculpeu, és la paraula més suau i gràfica que se m’acut) Carme Forcadell, especialment. Ara podria no poder sortir a fer voluntariat!
Mentre, dimecres, els tribunals absolien els responsables del PP per la destrucció dels ordinadors del cas Bárcenas. És a dir, destruir proves no és delicte… quan són dels seus. Igual que la llibertat que tenen els feixistes condemnats pel cas Blanquerna. Això va així.
En canvi, el mateix dimecres 22 començava el judici als membres de la Mesa del Parlament de setembre de 2017 per haver deixat debatre propostes. La fiscalia deia que hi ha límits… i es queda tan ample! On és la llibertat d’expressió constitucional? I la sobirania del Parlament?
Però hi ha altres tribunals sense punyetes que donen alegries, en aquest cas per a les Terres de l’Ebre, i que hauria de ser una gran notícia. La Federació Internacional de Rem ha nominat Aina Cid (ampostina de 26 anys) com a millor remera mundial de juliol. El treball quotidià i la trajectòria és el que compta, i dona els seus resultats. Enhorabona Aina! I gràcies per fer-te ambaixadora de l’Ebre… i sort en els reptes futurs (olimpíades), començant pels més immediats (Campionat d’Europa).
La història es basteix així, i acabarà posant en el seu lloc a opressors, repressors, feixistes, privilegiats, lladres, corruptes, ambusteros… Nosaltres hem de fer la nostra, d’història: reserva de la biosfera, orgull d’Ebre, muntanyes, i la gent, el principal actiu.
Tomàs Carot, periodista
