14.3 C
Amposta

Sorres daurades i còdols foradats

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Passejar a mig matí a l’hivern, o quan comença l’alba a l’estiu, per una platja de sorres daurades és una ocasió propícia per trobar alguns tresors acaronats per les onades del mar i també per recuperar algun tresor amagat al nostre interior.

És un regal tenir l’oportunitat de ben viure una part del meu temps caminant acompanyat de la meva soledat per les arenes fines de la costa mediterrània, peus a l’aigua, amb el massatge, intens per moments, suau a voltes, de les ones que ara arriben, ara se’n van, i amb la brisa marina sigui gregal o sigui llevant. La mirada perduda, bé a terra, bé al davant, i la rítmica melodia de cada onada trencant. Sense pressa, equipatge lleuger, meditant.

Heus aquí la trobada sobtada. Com una illa ovalada, amuntegat damunt la sorra daurada, apareix un còdol diminut, la pell allisada, la figura foradada. La meva mirada s’il·lumina, les meves cames m’ajupen, el meu braç s’allarga, els meus dits l’amoixen, la meva veu exclama un “eureka” i quan l’aproximo als meus ulls brillants tot el meu cos s’estremeix dolçament. El forat que el travessa em permet veure la claredat al seu altre costat i notar, quan bufo suaument, com traspassa l’aire.

M’admiro amb les múltiples i diverses ofrenes que ens ofereix la natura amb la seva evolució de milions d’anys. Les roques i els seus processos de transformació (erosió, meteorització, sedimentació) amb la corrosió, els corrents d’aigua i els vents contribueixen al transport i al dipòsit natural de fragments de roques de diferents formes i mides a les nostres platges (blocs, còdols, graves, sorres, llims, argiles).

Els còdols de rius i platges que he trobat són fragments de roca de forma arrodonida o oblonga, i majoritàriament llises, amb una mida compresa entre una ungla i un pam de les meves mans. Els coneixem amb altres noms (palets, macs, guijarros, cantos rodados). Alguns còdols tenen un forat natural, o més d’un, i un encís i una bellesa extraordinaris. Algunes històries antigues li atribueixen poders màgics de caràcter protector o sanador: “piedras brujas”, “piedras de Odin”, “hag stones”, o “holey stones”, utilitzades habitualment com amulets i guarniments.

Caminant tranquil·lament per alguna llarga platja de sorra fina i daurada, amb un còdol foradat a la meva mà, m’he trobat més d’una vegada meditant. Amb les onades mullant i refrescant els meus peus. Algunes imatges, records, idees i pors van i venen, amb diferents intensitats, ritmes i sensacions. El còdol foradat a la mà m’ajuda a sentir i adonar-me íntimament d’alguns dels forats i dels buits de la meva vida i experiència. Aquelles parts de mi mateix que he deixat d’experimentar o les que no deixo que s’expressin per temor: voler fer sempre totes les coses de manera correcta; insensibilitzar-me davant les situacions de dolor, patiment o frustració; multiplicar els moments agradables o divertits; o viure complint els desitjos, expectatives i mandats d’altres. Al mateix temps em reconec amb els peus a terra, a la sorra, a l’aigua, amb el vent a la cara, la mirada a la natura que m’envolta, la respiració pausada, i la confiança en què el qui amoixa el còdol foradat soc jo i estic content i una mica més sencer.

Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

1 COMENTARI

  1. Qué reflexión tan expresiva y sencilla a la vez. Es el regalo de nuestros pensamientos más íntimos cuando nos paramos por un momento en este rotar continuo, que no para y no nos deja observar lo más insignificante y tan lleno de significado. Evoca a tiempos de sosiego donde el tiempo era lo más valioso y además, lo poseías. Gracias por compartirlo.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -