Els residus municipals, que a Catalunya son el 31%, comporten lixiviats, emissions, molts focs i mals de cap al govern per a la seva gestió; tenen la intenció de reduir-los al 10% l’any 2035 segons la consellera de torn i és un gran repte perquè suposa la reducció de residus i reformular les infraestructures que ara tenim d’aquesta matèria. Segons indica la normativa
europea s’hauria de tancar l’any 2026 amb una taxa de reciclatge del 55%; estem al voltant del 40% i cal arribar al 65%l’any 2035. Segons la consellera hem de passar de l’1,2 milions de tones/any a 350.000 tones i per arribar-hi s’han de tancar, en 10 anys, més de 13 abocadors, dels 25 que hi ha operatius a Catalunya, i això només serà possible amb la disminució de la generació de residus i, sobretot, els de fracció resta. Aquesta pressió en la baixada de tones farà que hi hagi molts entrebancs pel camí i que la participació ciutadana que vol la Consellera es torni un monòleg on només parla ella; recordem que aplicarà els Plater al nostre país; poc diàleg hi haurà. És una part molt important de l’agenda europea per la descarbonització, mentre els abocadors no es tanquin caldrà ampliar-los i millorar-los.
La previsió del govern inclou noves plantes per tractar la matèria orgànica i els residus de la fracció resta perquè menys quantitat de residus acabin als abocadors; només se’n faran dos de nous. El que vol el govern és ampliar les 25 plantes de tractament orgànic que quedaran i crear-ne dues de noves a Barcelona i Girona; en aquests centres es transformaran els residus orgànics en compost i biometà. L’altra previsió del govern és que el 100% de residus dipositats als contenidors de la resta passin per una planta de tractament de fracció resta; actualment només hi passen un 75%, per aquest motiu crearan set plantes noves deia la consellera, afirmació que no és certa; les que esmenta estan en funcionament, Greenwashing en tota regla; Tarragona, Manresa, Girona, Tremp, la Seu dUrgell, Bellver de Cerdanya i el Mas de Barberans al Montsià son les plantes existents que, segons la consellera son noves, son les que es modificaran. Aquest creixement farà que hi hagi més incineracions amb un topall que el govern ha posat en el 25%, aquestes valoracions es faran a les plantes actuals i caldrà estar atent a les contaminacions atmosfèriques perquè n’hi haurà moltes si no es cuida, i molt, la gestió. Pel que fa a la pedagogia és molt important en aquestes energies netes. La conselleria impulsarà la reutilització i el reciclatge i a tal efecte es promourà una xarxa de cinc-cents centres de recursos on els ciutadans podrien portar electrodomèstics, joguines, llibres o material esportiu per a allargar la vida útil d’aquests objectes. Aquest pla del govern estarà sotmès a un procés de participació, veurem si serà el mateix que el del Plater, i volen que estigui aprovat abans d’acabar aquest any; en parla.lel estan tramitant una nova llei de residus que seria posterior al Pla del Govern.
Una qüestió important entorn els abocadors és que els treballadors han de ser gent preparada tota vegada que la meitat dels accidents i focs en aquests recintes rau en les persones perquè no se’ls ha donat la preparació adequada i necessària per fer aquesta feina. S’encenen per acumulació de gasos inflamables provocats per la descomposició i factors tèrmics i ho fan de tres maneres: la primera, la descomposició de la matèria orgànica genera calor i produeix gas metà (CH4) que es va acumulant sota terra amb poca ventilació, quan la temperatura puja i agafa oxigen per alguna escletxa de la pila s’origina
el foc; la segona, elements com les bateries de liti, especialment d’aparells electrònics, o productes químics barrejats indegudament, per aquest motiu la preparació dels treballadors és vital perquè poden causar reaccions químiques i curtcircuits provocant incendis; i la tercera i última, abocaments de cendres mal apagades o accions humanes en aprofitament de materials, sigui o no intencionada, i, un cop encès, el foc s’alimenta de diferents residus de la pila o abocador essent focs molt virulents i difícils d’apagar, alguns d’ells han estat gairebé tres anys en apagar-lo; l’impacte ambiental que generen, emeten dioxines i furans, son molt contaminants. La manca de preparació fa que no es faci una bona gestió, les compactacions i les piles de residus tenen escletxes per on entra l’oxigen que en alguns casos és el causant del foc.
Si volem complir l’agenda de descarbonització EU, el més important per a no tenir entrebancs i fer una bona gestió és preparar a totes les persones que treballin en el sector i segur que, així, la gestió serà millor. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental