Terres de l’Ebre, l’abocador de Catalunya

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -
- Advertisement -

La percepció ciutadana que les Terres del Ebre són l’abocador de Catalunya prové d’un model de gestió de residus on es fa servir el territori rural per absorbir la brossa de grans àrees urbanes i densament poblades, com la metropolitana de Barcelona, mentre que les comarques del Montsià i Baix Ebre històricament han patit una manca d’instal·lacions pròpies que ha obligat a exportar els seus residus a altres punts de les Terres de l’Ebre, com l’abocador de Tivissa. Aquest abocador, gestionat per Gestió i Recuperació de Terrenys, té una capacitat molt superior als residus que fan a la comarca; el sobredimensionament ha permès emmagatzemar la fracció resta d’altres comarques del país, generant un rebuig social al territori que considera que l’Ebre té altres càrregues mediambientals com plantes de Biogàs, plantes de compostatge, indústries contaminants, ramaderia extensiva a altres zones que està suportant. Durant molts anys el Baix Ebre no ha tingut un abocador operatiu propi mentre que els abocadors del Montsià, com el Mas de Barberans, han necessitat moltes ampliacions i reformes, el principal motiu per fer els abocaments a Tivissa. Ara, es vol cercar la sobirania territorial per revertir la dependència de l’abocador de Tivissa, administracions com el COPATE (consorci de polítiques ambientals de les Terres del Ebre) i l’agència de Residus de Catalunya estan impulsant un pla amb l’objectiu d’ampliar l’abocador del Mas de Barberans construint un nou centre de tractament de residus per poder gestionar la brossa local de manera 100% autònoma dins el mateix territori.

La sensació que el Baix Ebre i el Montsià i, en general, les Terres del Ebre, funcionen com l’abocador de Catalunya és per la concentració d’instal·lacions de gestió de residus al territori, decisió territorial que contrasta amb el baix volum de brossa que es genera en aquestes comarques per la baixa densitat de població que tenen; una gran superfície i poca gent, de les mes baixes del país. Per aquest motiu, històricament els governs de la Generalitat han considerat la zona com un lloc ideal per ubicar infraestructures molestes com abocadors perquè afecten a pocs habitants. Aquestes comarques han patit el tancament de vells abocadors locals com el de l’Aldea que depenen d’instal·lacions com el Mas de Barberans; quan aquest espai s’ha omplert han optat per dur els residus a l’abocador de Tivissa encarint, i molt, la gestió. El fet d’enviar-los
encareix el preu per tona que afecta directament a la factura dels Ajuntaments i a la butxaca dels veïns i provoca impactes atmosfèrics . Ara, per solucionar el problema, l’ARC i el COPATE han impulsat un projecte per crear un nou centre de tractament de residus propis a les Terres del Ebre finançat per la Generalitat amb l’objectiu de reduir el volum que acaba als abocadors. Aquest relat reforça el que l’administració oficialmen nega, és a dir que som l’abocador de Catalunya i que dia a dia està treballant per aquest objectiu, ja sigui amb el Plater, empreses estratègiques o industries intensives ramaderes, la filosofia és que els impactes afectaran a poca gent i per tant el govern hi està plenament d’acord i ho recolza.

Catalunya va a la cua d’Europa en electricitat renovable, tot i que gaudim del 90% més de sol que tot el continent europeu; el 2025, el 17,8% d’electricitat que vam consumir provenia de fons renovables, mentre que a Espanya era del 59,7% i la mitjana Europea estava en el 45%. Catalunya necessita, per estar a l’alçada europea la instal.lació de 62.000 MW. El problema és que un pla anunciat no és de facto un pla executat. La diferència entre anunci i execució la decideix el nivell de pressió ciutadana. Cada any de retard, i n’hi ha hagut molts, fixa més l’escalfament i desplaça la despesa cap a sequeres, onades de calor com la que tenim ara i pèrdues agrícoles; les decisions que es prenguin avui seran determinants pel clima dels propers anys. Per tant, depèn de la pressió ciutadana i dels Ajuntaments implicats preservar el territori i la salut i el benestar dels ciutadans ; segurament és el motiu pel qual el President de la Generalitat vol treure a tots els ciutadans de l’ensopiment en què es troben, els col·loca davant el Plater, empreses estratègiques o contaminants amb l’última jugada mestre del ràpid i furiós Illa, menys Burocràcia i mes eficàcia, permisos per la construcció en 30 dies, el mateix temps per projectes medi ambientals i el Plater. Si aquestes qüestions importants gestionades de manera ràpida sense cap futur no aixequen als ciutadans del sofà, haurem fracassat en l’intent de mobilitzar-los per una causa major com el Medi Ambient, la seva salut i el seu benestar. Reflexionem-hi.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -