14.3 C
Amposta

Som estúpids o què?

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

 

Quan estudiava el batxillerat, tenia costum de deixar anar la imaginació de manera que feia més suportable el tedi que em despertaven, a primera hora de la tarda, les rutinàries classes d’història. Em va tocar una època en què estudiar era poc més que memoritzar dades, dates i definicions conceptuals que despertaven en mi un autèntic rebuig per l’assignatura.

Llavors, com us deia, tractava d’imaginar-me com era la gent, com vestia, com menjava, com es divertia, com estimava, quins eren els seus prejudicis, els seus rituals, la seva manera d’entendre la vida o la mort. Construïa la meva història particular, gens acadèmica, per mitjà de cercar informacions d’allí on podia, que no era molta.

Amb els temps vaig poder endinsar-me, amb més rigor, en aquesta realitat a través de les novel·les i pel·lícules històriques i així vaig poder entendre millor les diverses cultures que vaig haver d’estudiar i tirar endavant amb un 5 pelat i misericordiós.

“Tots tindrem el mateix final, els que consumim, els que s’enriqueixen amb la seva venda, els polítics que no prenen mesures radicals i els imbècils com Trump que ho posen en dubte”

Aleshores, recordo, arrossegava el neguit, amb la meva mentalitat contemporània, amb la meva ignorància dels detalls que us parlo, de com una societat aparentment normal podia conviure amb certes atrocitats. I, especialment, com era possible la passivitat de la gent en posar remei davant dels primers símptomes d’un tema, que es veia venir, tindria un final malaurat.

Particularment, quan estudiava la gènesi de la segona gran guerra. Com va permetre la societat alemanya que Hitler puges al poder, com una gran majoria es va deixar seduir per aquest boig histriònic?, em preguntava. Com és possible que es pervertís una societat fins a assolir tal punt de crueltat? Com no s’havien encès totes les alarmes abans que fos massa tard per posar remei? No trobava resposta llavors. I no es pensin tampoc que avui en dia ho tinc tan clar. Excuseu la meva ignorància.

No comprenia com una societat pot esdevenir tan còmoda. No entenia la patxorra dels governants democràtics per actuar en el moment oportú i així canviar el curs de la història.

Llavors, en la meva adolescència, tenia una certa dificultat d’entendre la complexitat de la societat i dels homes, l’enorme força del costum i el comportament laxe de la gent, que ens fa creure que això que intuïm, no ens acabarà passant a nosaltres. Pensem que la gent que ens envolta no pot arribar mai a aquests extrems de bogeria col·lectiva.

Un altre error. Jo jugava amb l’avantatge de saber el final de la història, les conseqüències, i aquella gent ignorava que la dinàmica de no fer res, seria fatal en aquella fatídica època de la història. Cosa que avui potser no ens passarà. Que penseu vosaltres?

És que ara em torna aquest sentiment que arrossegava llavors. Com és possible, per exemple, que continuem amb la rutina rotunda del malbaratament, d’un ús indecent, desproporcionat i innecessari de plàstics que enverinen el mar, d’un abús de carburants fòssils que estan escalfant el planeta de forma més que alarmant, malgrat que ara tenim més experiència històrica, més cultura, més informació i més drets i llibertats, més coneixements i tenim garantit, pels mateixos científics, el trist final que ens espera, el maleït futur que estem deixant als nostres fills?, em torno a preguntar.

Tots tindrem el mateix final, els que consumim, els que s’enriqueixen amb la seva venda, els polítics que no prenen mesures radicals i els imbècils com Trump que ho posen en dubte. En canvi continuem fent el mateix com si res, com si la cosa no anés amb nosaltres.

El meu neguit de l’adolescència del que us parlava al principi d’aquest article s’ha transformat, en plena i consolidada maduresa, en una qüestionable i trista convicció: L’home quan pareix que té un comportament estúpid pots assegurar, sense por a equivocar-te, que ben segur que ho és.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

L’Ajuntament de Tortosa contracta 22 persones a través del programa d’ocupació Treball als Barris

L'Ajuntament de Tortosa ha donat la benvinguda a 22 persones que s'incorporen a treballar en diferents departaments de l'ajuntament des d'aquest dimecres i durant...

Una trobada de VOX altera la tranquil·litat del Pinell de Brai, a la Terra Alta

VOX de la demarcació de Tarragona ha organitzat un dinar aquest dissabte, 4 de juliol, a la Catedral del Vi del Pinell de Brai...

El Govern i el Parc Natural dels Ports reben amb interès la iniciativa Maestrazgo-Els Ports de Global Nature

La iniciativa Maestrazgo-Els Ports es va presentar aquest dijous a la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports. La fundació Global Nature ofereix finançament...

La Generalitat presenta al sector de l’esport de les Terres de l’Ebre els criteris per practicar esport

La presentació, que s’ha fet telemàticament, ha estat presidida pel director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig, acompanyat dels representants territorials de l’Esport...

La URV puja a la tercera posició de l’U-Ranking d’universitats de l’Estat

L’edició de l’U-Ranking 2020, que avalua 70 universitats de l’Estat espanyol (48 de públiques i 22 de privades) situa la Universitat Rovira i Virgili...
- Anunci -
- Anunci -