14.3 C
Amposta

Sis barrets pensant, i dient, NO a les guerres

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Possiblement en les tres darreres setmanes la majoria de nosaltres ens hem trobat entre familiars, amics, companys de feina, mares de l’escola, i a qualsevol indret, en mig d’alguna conversa en que som testimonis o som convidats a dir el què pensem o el què podem fer cadascun de nosaltres, o de manera col·lectiva, davant de la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Putin i de la impressionant allau de solidaritat amb les nombroses i diverses víctimes d’una guerra que ocupa l’espai principal de les portades, informacions, tertúlies i programes dels medis audiovisuals del nostre entorn.

De sobte ens adonem que estem, amb molta confusió, al bell mig de desinformacions crucials per entendre els orígens, els actors, els interessos, les motivacions i les decisions que des de fa molts anys han anat creixent i conformant un autèntic garbuix on no hi han mancat successives i contradictòries notícies enganyoses, canvis de parella i de relats entre dirigents de les grans potencies i els sempre existents i quasi invisibles grups de poder que efectivament han determinat que les seves diferències i conflictes de caire econòmic i geoestratègic aportessin la llenya necessària per justificar i encendre el foc que malauradament afecta a la població, civil i militar dels països implicats directament, i de la majoria de països afectats per la resolució violenta de les mateixes.

Penso que aquesta guerra possiblement acabarà aviat, tan aviat com la correlació de forces en joc permeti signar un primer cessament d’hostilitats bèl·liques i les negociacions posteriors i acords de pau donin pas a una situació amb un nou reordenament de la zona i mundial amb els corresponents i inevitables desequilibris, incerteses i ferides posteriors on no tinc dubtes que hi haurà més pobresa i víctimes a les classes més desafavorides de tots els països afectats, fonamentalment europeus, i com a totes les guerres, i pandèmies, les classes més enriquides encara ho seran més.

M’ha preocupat observar el context d’algunes reunions familiars i de grup, i del maremàgnum i la compota creada per alguns tertulians i presentadors d’espais titllats d’informatius, on moltes vegades predominen les creences, els sentiments, els experts poc neutrals i l’enfocament quasi exclusiu sobre les imatges i conseqüències de la guerra enlloc d’informacions serioses, verificades i neutrals, i del poc espai donat als qui apostem, dia rere dia, per solucions diplomàtiques i de mediació immediates per aturar la violència i les víctimes d’aquesta guerra, i de les altres 17 que hi ha a dia d’avui a l’Àsia i l’Àfrica amb tantes o més víctimes i gairebé sense cobertura mediàtica.

Així és com vaig recordar algunes experiències personals relacionades amb la meva manera de pensar i amb algunes reunions en grup o familiars on l’expressió del què pensàvem cadascú va fer-se possible pas a pas, sense barreges indigestes, i ajudant-nos a trobar maneres diferents de veure les coses, més ordenades i constructives, en compte d’afavorir l’argumentació pròpia per sobre de les altres i de discussions per imposar alguns criteris fixats prèviament. Les experiències referides estaven basades en un mètode desenvolupat per Edward de Bono, molt conegut a l’entorn docent i del management d’empreses amb el nom de “Sis barrets per pensar” i que en compte de centrar-se en el pensament lògic que utilitzem habitualment ho fa en un model de pensament molt més útil per a situacions creatives, d’innovació i emprenedoria. Us en dic alguna cosa al respecte, ara i aquí.

Els “Sis barrets per pensar” permeten fer que algunes de les nostres propostes i decisions siguin més profundes i clares i que puguin servir per millorar els processos de reflexió, debat, i els seus resultats. Així al tractar un tema en qüestió podem utilitzar sis barrets diferents per valorar separadament sis maneres de pensar diferents. Podem utilitzar el mètode a nivell individual (molt útil i aconsellable en moltes ocasions per no quedar-nos fixats en una única manera de pensar, la més pròpia d’un mateix), en reunions de grup amb altres persones, en algunes tertúlies, i també en trobades informals on ens podria facilitar enfocar millor la diversitat d’opinions i no quedar atrapats en monòlegs improductius, argumentacions reiteratives, silencis prolongats, creences molt fixes o estats emocionals que no ens permeten ampliar, clarificar, aprofundir o avançar en les qüestions plantejades.

Cada un dels sis barrets està marcat d’un color diferent i representa els següents tipus de pensament:

Barret blanc: color de la neutralitat, el pensament objectiu i les informacions amb dades objectives i verificades. Limitat i centrat en els fets, xifres i dades disponibles. Sense judicis de valor.

Barret vermell: color del pensament emocional, els sentiments, les sensacions, les intuïcions i els valors, sense restriccions ni justificacions. Opinions i creences no verificades. Sentiments canviants.

Barret groc: color del pensament positiu, alegre, optimista i constructiu. S’acompanya de la lògica, de la visió de nous escenaris, del costat bo i beneficiós de les coses, i de somnis que puguin succeir.

Barret negre: color del pensament negatiu, crític, cautelós o pessimista. S’utilitza amb justificacions i prevencions lògiques basades en riscos, punts febles i perills reals. Permet fer d’advocat del diable.

Barret verd: color del pensament creatiu i de la imaginació per generar noves idees i alternatives. Pot actuar provocativament per despertar interès sense necessitat de justificació ni de lògica.

Barret blau: color del pensament global sobre el procés que s’està pensant individualment o en grup. Posa ordre, anima, coordina, controla, permet els canvis de barret, resumeix i conclou el debat.

Simplificadament podem imaginar-nos per un moment a nosaltres mateixos passant d’un model de pensament a un altre (d’un barret de color a un altre diferent) de tal manera que ens diguéssim o apuntéssim el què pensem sobre un tema concret en cada un d’ells començant pel barret blau que ho proposa; passant a veure quina informació verificada en tenim (barret blanc); quines creences, sentiments i sensacions ens produeix (barret vermell); quines alternatives i escenaris futurs podríem construir (barret groc); quines dificultats, problemes o riscos ens podria comportar (barret negre); quines capacitats creatives es desperten amb la nostra imaginació o joc (barret verd); i de nou, amb el barret blau, adonar-nos de si estem, o no, en un lloc distint de l’inicial en quant a claredat, profunditat o avenç.

També podem explorar en situacions de grup, com a joc o com a proposta de treball explicada, dinàmiques en les quals ens centrem en un problema o decisió a prendre (barret blau) i obrim torns breus de pensament de cadascú amb el mateix color de barret, i així anem successivament canviant de color de barret, o demanant puntualment a algú que es posi en un barret concret, per així sense argumentacions ni debat avançar poc a poc amb les sis maneres de pensar (barrets) de tots plegats a una nova situació enriquida, i finalment resumida amb les aportacions de barret blau.

Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -