14.3 C
Amposta

Serem capaços de fer-ho

El món està en un carreró sense sortida entre la Covid-19 i la crisi climàtica. El canvi climàtic és avui l'amenaça i el repte més important en què el món s'enfronta, si no el guanyem, serà la fi del planeta

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La COP 26 és un tractat internacional que varen subscriure molts països establint una sèrie de normes per la cooperació en matèria del canvi climàtic, és la primera vegada que una majoria de països reconeix de manera formal la necessitat de fer front i controlar les emissions de gasos efecte hivernacle que provoquen l’escalfament global que ens afecta a tots els ciutadans del planeta tant de les ciutats grans com dels pobles petits. Des de la seva signatura aquest tractat ha anat fent diferents actualitzacions, inclosa la del 2015 que es va signar l’Acord de París que tenia com a objectiu la limitació de l’escalfament per sota dels dos graus Celsius arribant a 1,5 graus per evitar una catàstrofe climàtica.

Ha començat la COP 26 i des d’Europa la presidenta de la Comissió Europea ja ha advertit que el punt de partida d’aquesta cimera de l’ONU no és bona i ha demanat compromisos més ambiciosos en la lluita contra el canvi climàtic en especial als països més desenvolupats. És el moment de la veritat, els informes i estudis fets ens diuen que no estem on hauríem d’estar per combatre el canvi climàtic, hem de fer-ho millor que fins ara, la situació és molt perillosa si no arribem a l’objectiu fixat de menys dos graus, ens arrisquem a arribar a punts irreversibles, cal augmentar els objectius de reducció d’emissions de CO₂ aquesta dècada acompanyat d’una qüestió de credibilitat i solidaritat d’ajuts dels països rics als més pobres.

Es vol posar en marxa un mecanisme que fins ara no es tenia que és el rulebook, aquest servirà a l’organisme de l’ONU mesurar quins avenços fa cada país en els temes acordats o quins retrocessos tenen en l’àmbit global i harmonitzat. El canvi climàtic és avui l’amenaça i alhora el repte més important que te el món i una de les primeres qüestions plantejades a Glasgow varen ser les tecnologies de segrestament i captura del carbó que va des de les plantacions d’arbres de ràpid creixement, la mobilitat, el decreixement, prohibir la publicitat sobre els combustibles fòssils ,destrucció de productes nous no venuts, la captura del CO₂ atmosfèric plantejant dubtes sobre els danys col·laterals per la biodiversitat i la destrucció dels ecosistemes. Aquesta conscienciació es critica per polítiques impopulars, però necessària, com imposició ambiental o el principi de qui contamina paga i no hauria de tenir contestació social per dona tot el suport a governs que hi creuen i desautoritzar els que no hi creuen.

A pesar de les bones intencions dels països expressades en l’obertura del COP 26 i hi ha veus crítiques que han seguit tots els processos com, Ecologistes en Acció, que diuen clarament que a pesar de les pròrrogues, els compromisos actuals dels països són un fracàs col·lectiu perquè no compleixen amb l’escala de crisis existent i no és s’ha de deixar als mercats la lluita contra el canvi climàtic, respondre als principis de justícia climàtica enfront dels interessos de les empreses fòssils assenyalant de manera clara i rotunda el final dels combustibles fòssils acabant amb les compensacions i garantint la protecció de les persones en línia amb l’ONU que assegura que no arribar a un acord sobre el clima seria immoral i suïcida.

Joan Cunill, enginyer mediambiental 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -