L’esquirol pertany a la família dels rosegadors i solen ser de moltes espècies diferents segons el seu color que al nostre país sol ser vermellós a l’estiu i més apagat a l’hivern, els hàbitats on estan que són boscos de pi blanc i prop de l’aigua, la seva mida entre 20-25 cms fent la seva cua entre 15-20 cms en tenim més de dues-centes espècies al planeta, viu entre 15 i 20 anys es un animal molt solidari, si algun membre té problemes és acollit per qualsevol del seu hàbitat.
La seva alimentació és a base de pinyons, nous, aglans, castanyes, bolets i fruits del bosc i de manera extraordinària ous i petits ocells, agafa el menjar amb les potes del davant i pela els fruits per menjar-los. Fa la construcció dels seus nius al cap de munt dels arbres i els cobreix amb fulles i molsa és un mamífer molt àgil que s’enfila als arbres a gran velocitat fent servir la gran cua per estabilitzar-se. Animal diürn que no fa hibernació, molt previsor perquè a l’estiu arreplega menjar que el guarda en forats dels arbres o a terra.
Les cabanyes d’aquests mamífers han disminuït molt per la pressió cinegètica ( La caça ) o els processos de desforestació siguin naturals o provocats per l’home (com els incendis)i la circula-lació. La prohibició per caçar-los i la gestió de grans pinedes al país va fer creure a les autoritats que les poblacions es recuperarien, però no ha estat així és per aquest motiu que els experts pensen que i hi ha algun motiu de pes al darrere d’aquesta davallada que encara no han trobat, pel que fa a la legislació és una espècie protegida a Europa, Espanya i Catalunya.
L’Sciurus Vulgaris ( L’esquirol )és sens dubte un mamífer lligat als boscos de pi on hi té un paper important en la cadena tròfica d’aquest sent un referent d’aquests sistemes forestals a més d’un indicador dels canvis d’aquests i són la clau en la seva dinàmica, a més del paper que jugant en la germinació de les llavors que ells enterren i que intervenen en la regeneració forestal dins els boscos i pinedes.
Al nostre territori els podem trobar al massís del port, però també a prop de les ciutats i pobles, a la carretera de Roquetes a Caro podem veure que hi ha pi al costat de la carretera , uns públics i altres privats per estar en les finques i a prop de la pista d’skate de Tortosa on i viuen uns quants individus i sembla que toleren la presència de les persones. A la carretera de Caro la baixa d’individus a causa dels atropellaments mortals és molt alta i ha deixat buit els hàbitats d’aquests mamífers, la realitat és que sent un animal protegit els ajuntaments haurien de fer quelcom per evitar-ho, en aquesta carretera l’ajuntament de Roquetes si hauria d’implicar i fer una reducció de velocitat a tota ella mesura que afavoriria la població d’esquirols, o fer passos aeris perquè no hagin de travessar la carretera o en períodes crítics amb escassetat de menjar es podrien habilitar menjadors per ells ,aquesta tècnica s’ha provat a l’àrea de Barcelona i funciona, només cal voluntat política per posar-ho en marxa i fer bona la legislació , l’Esquirol protegit. Pensem-hi.
Resum: Els esquirols són petits mamífers que habiten els boscos i serveixen d’indicadors dels canvis que hi poden haver i en la seva dinàmica. Paper important a la cadena tròfica que indican l’estat de salut d’aquests sistemes forestals, és una espècie protegida.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
