El passat 23/04/25 a la nostra estimada Catalunya vam celebrar la gran diada de Sant Jordi. Un bonic dia en què els llibres i les roses són els grans protagonistes i sobretot la gran multitud de persones que surten al carrer per celebrar aquest gran dia. Barcelona era plena de vida, estava radiant.
Les persones estaven felices comprant els seus llibres i regalant roses; aquesta felicitat se’m va encomanar. Em vaig sentir feliç per estar un any més amb la meva família gaudint del dia de Sant Jordi pels carrers de Barcelona.
De sobte la meva felicitat es va veure alterada perquè vaig recordar que ja feia SIS MESOS justos, és a dir el 23/10/24, que la #lleyela s’havia aprovat al Senat per unanimitat i encara continuàvem igual, bé igual no, el nostre @govern_espana havia anunciat 10.200 milions d’euros per rearmar-nos, en canvi, el pla pilot per als afectats d’ELA era tan sols de 10 milions €, però és que a més encara no ha arribat ni un €, i ja han passat SIS MESOS.
Es va fer una estimació de 63 MM € pels casos més urgents d’Ela de tot Espanya i volen fer una prova pilot amb 10, de veritat és així?, estan vostès de broma?, només 10 MM € per a una prova per a l’ELA i més de 10.000 MM € per a armes? No m’ho puc creure.
Decebut, humiliat, enganyat, estafat, desatès, oblidat, emprenyat…, Així i molt més és com em sento. I m’imagino que tots els meus companys també.
Senyors governants del Gobierno de España reaccionin d’una vegada per totes.
Sabeu que sento?, sento vergonya aliena i no hauria de ser, però és així. Vergonya de com estan tractant la nostra situació des del Gobierno de España.
Sé o m’imagino que tenen problemes o situacions molt greus per atendre, però la nostra, per “menor” que sigui, no és menys greu i urgent.
No sé si les ajudes que esperem, que estan recollides a l’aprovada #leyela, salvaran moltes vides o no, però almenys a molts els podrà donar la tranquil·litat de saber que poden escollir, i això senyors governants no saben quan suposa o pot suposar per a un afectat d’Ela que ha de decidir morir o poder viure.
Si us plau, no és un caprici, és una urgència.
Ilde Oliveras. Article escrit amb els ulls.
Enllaços relacionats