El Dia de la Mare és una data especial per a moltes persones, un moment per celebrar l’amor que uneix a mares i fills. Per a moltes famílies, aquest dia està ple de somriures, abraçades i paraules tendres, sovint acompanyat de petits detalls i regals per expressar aquest vincle tan únic i especial. Però per a d’altres, és una jornada marcada per l’absència, un dia en què el buit es fa més profund i res el pot omplir.
Per a totes les mares que han perdut un fill, aquest dia pot ser especialment difícil. Tant per a aquelles que van haver d’acomiadar-lo a l’edat adulta o infantesa com per a les que, com jo, van haver de donar a llum un bebé sense vida. La mort d’un fill, en qualsevol etapa de la vida, deixa una ferida que és impossible de tancar. El dolor no s’acaba mai. I en dies com aquest, quan tot parla de mares i fills, el cor es trenca una mica més. Per a natros, el Dia de la Mare és un recordatori del que vam tenir i vam perdre.
Aquest buit no només el senten les mares. També hi ha fills i filles que avui miren el cel amb un nus a la gola. Perquè la seva mare ja no hi és. No hi haurà cap trucada, cap dinar especial, cap “gràcies per tot”. La seva absència es nota en cada detall, en cada instant que no podran compartir junts. La mare era el seu refugi, el seu suport incondicional i sense ella, el món sembla més fred.
Per això, aquest text vol ser un missatge de suport. Per a tots els que avui no trobeu motius per celebrar res perquè us falta algú a qui estimeu. No us sentiu obligats a fer-ho.
El Dia de la Mare també pot ser un moment per parar i recordar a aquells que ja no hi són perquè, tot i la seva absència física, continuen presents en els nostres cors i en els nostres pensaments.
Teresa Domingo, vicepresidenta de Libèl·lules dels Estels.