TV3 ha elaborat els gràfics del risc de brot seguint el sistema de càlcul utilitzat pel grup de Recerca BIOCOM-SC de la UPC i amb dades del Portal de la Transparència de la Generalitat de Catalunya. Per obtenir el risc de brot d’un territori es tenen en compte diverses variables calculades a partir del nombre de casos diagnosticats.
En data d’ahir, dijous 23 de juliol, les dades de les Terres de l’Ebre eren les següents:
- Incidència acumulada els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 48.07
- Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.61
- Índex de risc: 77.28
- Densitat de població: 120 hab/km2
D’una banda, es mesura la taxa rho, o taxa de reproducció de la malaltia, que s’obté a partir de la mitjana de persones que s’infecten a partir d’un mateix cas. Com més per sota es trobi del valor 1, més indicarà que l’extensió del virus va de baixa.
Aquesta variable es creua amb la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies. És a dir, es pondera l’afectació en un període determinat sobre un volum concret de població. És, alhora, una prospecció futura: un sistema de mesura del potencial infecciós, ens situa el volum de població que es podria estar contagiant a velocitat rho.
El creuament d’una variable i una altra dona com a resultat l’índex de creixement potencial de brot o índex de risc. Ara bé, un índex més alt d’una regió sobre una altra també cal observar-lo en relació amb la densitat de població, ja que com més quantitat de ciutadans convivint en un espai més reduït, més gran pot ser la incidència d’un brot, i a l’inrevés.
Alhora, un brot concentrat en un indret localitzat, com ara una residència o una empresa, pot repercutir negativament en les xifres d’una regió sanitària sense que la realitat obligui a témer per l’extensió dels contagis. De vegades, en regions sanitàries amb baixa densitat de població i un comportament de pocs contagis, qualsevol petit increment pot distorsionar les dades de risc sense que la situació sigui de gravetat.
Font: CCMA
