Mitigar i compensar els impactes que la implantació de centrals eòliques al mar pot tenir sobre les aus. Aquesta és l’estratègia de SEO/Birdlife, una de les principals organitzacions conservacionistes internacionals que treballa per a la preservació dels ocells, en el marc del desplegament d’aquestes energies al mar. L’entitat, que no es posiciona directament en contra de les implantacions, aposta per pressionar governs i empreses perquè respectin els hàbitats. Birdlife reuneix aquesta setmana al delta de l’Ebre 25 experts d’una quinzena de països per compartir experiències i abordar els reptes que suposen l’eòlica marina, la gestió de les zones marítimes protegides o com frenar la mortalitat d’aus vinculada a l’activitat pesquera.
«Nosaltres no fem una oposició directa. Volem que el diàleg sigui el més obert possible. És clar que tenim unes línies vermelles: si hi ha un impacte molt clar, determinat, sobre una zona protegida o el que sigui. Això no ens tanca el diàleg tampoc», ha assegurat el tècnic de la unitat d’incidència per a la transició verda de SEO/Birdlife, Paul Wawrzynkowski.
Conscients, asseguren, que qualsevol instal·lació marina sempre tindrà conseqüències sobre la vida de les comunitats d’ocells, l’entitat manté l’estratègia d’intentar reduir l’impacte que aquestes instal·lacions puguin tenir sobre les aus, evitant, per exemple, que afectin zones d’alimentació o migració a partir de la planificació.
«Sabem que hi ha instruments disponibles, com els mapes d’accessibilitat, per identificar molt bé quines zones caldria evitar per evitar un impacte més problemàtic sobre les aus i on hi ha menys possibilitats d’impactes importants i es pot mitigar», ha assenyalat el responsable d’Energia i Clima de l’entitat, David Howell. Si bé no descarten que, en casos evidents de desacord, alguns projectes i plans acabin als tribunals, creuen que la planificació, el treball tècnic previ i el diàleg entre tots els actors implicats poden aplanar el camí.
També aposten per mesures de «compensació» que permetin contrarestar en altres àmbits els impactes previstos per la instal·lació d’aerogeneradors sobre les aus. «Si moren «x» centenars o milers d’aus a l’any per una instal·lació, podem passar al camp de la compensació i incidir en els espais de cria i les colònies o les zones d’alimentació, així com en altres causes de mortalitat dels adults. Es pot treballar, per exemple, en l’eliminació de predadors, en els illots i penya-segats de cria, en els recursos pesquers o en els aiguamolls costaners, si és el cas, segons l’espècie», desenvolupa Howell.
La qüestió de l’eòlica marina és una de les que s’ha posat sobre la taula durant la reunió, aquesta setmana al delta de l’Ebre, de la Marine Task Force de Birdlife Europa & Central Asia, que reuneix 25 experts de quinze països, representants de les diferents branques estatals de l’entitat. La idea, segons han precisat, és aprofitar l’experiència i els coneixements adquirits per experts d’altres països europeus, al centre i nord del continent, on aquests projectes s’assagen des de fa temps. «Les tecnologies modernes ajuden molt a detectar aquestes interaccions i han avançat també en les mesures que es poden aplicar», subratlla Wawrzynkowski.
Col·laboració amb els pescadors:
La trobada també ha de servir per posar en comú les accions que SEO/Birdlife té en marxa en l’àmbit de la restauració dels ecosistemes marins o la relació amb altres activitats humanes, com la pesca. Les captures accidentals d’ocells en l’activitat pesquera són un dels punts principals. Molts s’apropen a les barques de pesca en plena activitat per intentar alimentar-se del peix que atrapen a les xarxes o destrien i queden atrapats.
Per als pescadors, això també representa un problema, atès que la caiguda d’ocells dificulta la seva activitat. «No volem criminalitzar-los: intentem treballar amb ells i buscar solucions, sigui canviant hàbits o canviant esquers», ha explicat el coordinador del Programa Marí de SEO/Birdlife, Pep Arcos, qui recorda que treballen des de fa anys per entendre un problema que, anteriorment, no era percebut com a tal.
A la costa mediterrània, els treballs se centren principalment en la preservació de la baldriga balear, una espècie amenaçada en l’àmbit europeu. Intenten que els pescadors els aportin informació i, fins i tot, surten amb ells a la mar per intentar trobar solucions que minimitzin el risc de captura i permetin garantir la continuïtat de la pesca.
En el cas de les tres espècies de baldriga existents (no només la baldriga balear, la més amenaçada), Arcos apunta que es van arribar a comptabilitzar 600 captures en un any, de forma «excepcional». «Però calculem que fàcilment puguin morir en l’àmbit de Catalunya o en el del Mediterrani Ibèric i Balear, potser 2.000 o 3.000 baldrigues més», ha precisat, tot recordant que, en el cas de l’espècie amenaçada, es conserven unes 3.000 parelles actualment. «Des del punt de vista de la població no és sostenible perquè són espècies que tenen unes taxes de reproducció molt baixes i una esperança de vida molt alta», ha afegit.
Línies espantaocells:
Per aprofundir en el treball conjunt amb el sector i les administracions, ha explicat que mantenen reunions amb la Direcció General de Pesca per tractar d’abordar conjuntament el problema amb mesures a més llarg termini. Les experiències internacionals en aquest àmbit, explica, han estat positives quan s’ha abordat amb flotes industrials. En el cas del Mediterrani autòcton, la pesca més artesanal i diversificada dificulta sovint l’aplicació de mesures.
Amb tot, els experts valoren de forma altament positiva les experiències compartides a l’hora d’adaptar noves estratègies i instruments preventius. És el cas, per exemple, de les «línies espantaocells», amb tires tèxtils de colors que, en el cas del palangre, permeten a les aus advertir l’existència d’un perill i eviten que s’apropin a les barques quan calen les xarxes.
La Marine Task Force de Birdlife Europa & Central Asia finalitzarà aquest dijous amb una jornada de debat centrada en la conservació i gestió de les àrees marines protegides, analitzant la situació específica i els impactes a la zona del delta de l’Ebre. A l’Estat espanyol, l’entitat col·labora amb els plans de gestió d’aquests espais del Ministeri per a la Transició Ecològica.
ACN