14.3 C
Amposta

Qui paga, mana. Ser cap de ratolí o cua de lleó

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Després de l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya es va crear l’any 1991 el Servei Català de la Salut. Un nombre significatiu de professionals amb càrrecs de responsabilitat a l’atenció primària i hospitalària de l’Àrea de Gestió Costa de Ponent de l’Institut Català de la Salut (ICS) vàrem haver d’optar a continuar a l’ICS o integrar-nos a la nova organització. “Qui paga, mana” i “Ser cap de ratolí o cua de lleó” varen ser dos conceptes decisius per decidir-nos per una opció o l’altra. Ara els torno a visitar.

Qui paga, mana” és un refrany que significa que el qui paga com cal té dret a ser atès en tot el que disposa: qui té els mitjans econòmics, té el poder.

Ser cap de ratolí o cua de lleó” és aplicable a situacions en què les persones podem triar entre ser importants en un grup o organització petita on sigui possible opinar, actuar, influir i decidir per desenvolupar projectes comuns o bé formar part d’un grup o organització gran on sigui possible desenvolupar funcions i competències seguint les corresponents directrius corporatives.

A 1991 les funcions inicials del Servei Català de la Salut eren la planificació, el finançament, l’avaluació i la compra de serveis. L’any 2001, deu anys després, el Departament de Salut va recuperar les funcions de planificació, finançament i avaluació de serveis i el Servei Català de la Salut (CatSalut) va adoptar el model d’asseguradora pública amb la compra de serveis sanitaris per a tota la ciutadania (concertació amb els diferents proveïdors de serveis sanitaris) com una de les seves principals funcions.

El Departament de Salut és el que disposa a 2020 del major pressupost de despeses de la Generalitat (més de 9.700 milions d’euros: 37% del total de la Generalitat). El 57% d’aquest pressupost el dedica a la compra de serveis sanitaris (concerts) i un 25% el transfereix a l’ICS. A la Regió Sanitària Terres de l’Ebre a 2019 el Departament de Salut va dedicar més de 74 milions d’euros a la compra de serveis sanitaris (concerts) i més de 95 milions d’euros a l’ICS.

L’ICS, creat a 1983 assumint les funcions de gestió d’hospitals i centres d’atenció primària i de contractació de l’antic INSALUD va passar a 2001 a formar part dels centres concertats per CatSalut, a 2007 es transformava en empresa pública amb més autonomia de gestió per als seus centres, i a 2013 se li demanava promoure la seva integració amb altres centres de la xarxa sanitària d’utilització pública: la creació i el progressiu desenvolupament de l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre, actualment gestora de l’Hospital Comarcal de Mora i la futura incorporació de l’Hospital Comarcal d’Amposta i de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús i la Clínica Terres de l’Ebre de Tortosa aniria en aquesta direcció.

El sector públic de CatSalut format per totes les entitats en les quals la Generalitat participa d’una forma majoritària, directa o indirectament, a través del Departament de Salut o del CatSalut depèn del pressupost d’ingressos de la Generalitat i per tant és el Departament de Salut directament o a través de CatSalut qui en última instància paga i mana. Aquí rau la importància de les seves polítiques sanitàries, planificació estratègica, contractació de serveis, prioritats d’inversió, etc. i de manera especial el nomenament i possibles canvis dels càrrecs de responsabilitat en els serveis propis del Departament de Salut, CatSalut, ICS i resta d’entitats participades (unes 30 a tot Catalunya, de les quals 6 tenen presència o pertanyen a les Terres de l’Ebre).

Així, per fer realitat que l’eficiència de totes les institucions sanitàries sigui una exigència ètica queda clar que el sistema sanitari públic necessita molts i bons professionals que desenvolupin funcions i actuïn responsablement tant si han escollit com si han acceptat realitzar el paper de “cap de ratolí” liderant o dirigint equips, serveis, centres o organitzacions, o de “cua de lleó” col·laborant i donant suport en diferents moments i llocs als objectius i les necessitats de les grans organitzacions del nostre sistema sanitari. Potser ens caldrà rellegir la faula grega d’Isop sobre el lleó i el ratolí per recordar que no judicar per les aparences, ser solidaris, comptar amb les altres persones i ser respectuosos són valors impagables.

Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -