14.3 C
Amposta

Que Déu ens deslliuri de tots els mals

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Una de les preguntes més difícil de contestar és si el coronavirus què ens està infectant a tots coneix de fronteres o no? La qüestió en si mateix és difícil de respondre. Encara que a simple vista i veient com actuen els polítics sembla que sí o almenys així ho han decidit.

D’aquesta manera, vist que aquest “bitxet “microscòpic demostra una intel·ligència a l’altura dels humans o superior: sap perfectament a on va i a qui vol atacar. La seva planificació és estructurada i té previst l’hora, el lloc i el moment d’atacar a cada població per a causar els majors danys col·laterals a la població humana. Els seus plans d’expansió estan mil·limetrats fins al punt que no deixa cap racó lliure als humans.

El curiós de tot això que sense una anàlisi detallat sembla que aquest coronavirus realment sap diferenciar les fronteres de cada país. Davant els fets empírics no hi ha país que decideixi tancar fronteres. El darrer exemple França que tanca la seva frontera amb Catalunya. La veritat que en llegir la informació em pensava que era una notícia broma, després resultà que el primer ministre francès recomanava no visitar el nostre petit país. La intel·ligència humana tornava a quedar en ridícul a un nivell que després que passi aquesta pandèmia més d’un representant polític s’ho ha de fer mirar.

Independentment dels polítics i de les seves magnífiques decisions, una de les coses que he notat estranya és que tots els gabinets de crisis creats per lluitar contra la pandèmia no hi havia cap matemàtic. Curiosament, els únics preparats per lluitar contra la propagació del coronavirus mentre no hi hagi antídot contra ell. Això sí, militars, filòsofs, economistes, algun doctor especialista en virus. El resultat de tota això tots ho sabem: dos mesos de confinament no han servit de res.

Realment i ser sincer i fora bromes el coronavirus com tots els virus no té ni idea de fronteres ni a on estiguin situades. Però sí que sap a on es pot reproduir fàcilment. Podríem dir que encara que no sap de llocs geogràfics imaginaris sí que sap d’economia o activitat econòmica.

Així, sectors econòmics que requereixen llocs tancats i concentració de gent són una mina per a ell. Com un camp de roses per a les abelles del Perelló, o un grup de turistes amb pantaló curt caminant per la via verda per a la mosca negra.

Un altre sector que ha saltat les alarmes però aquest per l’avarícia humana ha estat el de la recollida de fruita dolça a la Comarca veïna del Segrià. Allí, primer la por a llogar habitatges als temporers immigrants i després la inoperància política, el coronavirus s’ho ha muntat a la gran. Per què? Molt simple, milers de temporers sense casa ni aigua potable ambulant pels carrers o confinats en pavellons adaptats per a cobrir l’expedient humanitari.

El resultat de tot plegat comarca plena de rebrots pel coronavirus. I és que la Covid no perdona. Potser no coneix fronteres però de classes socials sí. Per cert, esperem que aquest hivern no passi el mateix en la recollida dels cítrics ebrencs. La qual cosa em temo que alguna cosa semblant pot passar perquè pareix que no hem après res.

La veritat com més penso en aquesta pandèmia i aquest coronavirus més clar tinc que no és problema de fronteres sinó d’intel·ligència humana, la qual sembla que és ben escassa.

Per altra banda, tot i que ens fiquem les mans al cap i clamem al cel contra la ja mítica discoteca de Peníscola. Si ens parem a pensar i tal com actua aquest “bitxet” el gran problema vindrà al setembre amb l’inici escolar. No cal ser un il·luminat de la vida, ni un gran matemàtic, ni epidemiòleg simplement observant com actua amb major virulència i fer comparacions. I tot indica mentre algú no em demostri el contrari que tots els instituts i col·legis, edificis tancats i amb molta gent jove, són caldo de cultiu per a la propagació exponencial d’aquest coronavirus.

En poques paraules i per acabar: tenim milers de discoteques Ébano preparades per a explotar per a aquí un mes i mig. Simplement, ens queda resar i que Déu ens deslliuri de tots els mals.

Batiste Forcadell, economista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -