El telescopi espacial James Webb està a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. És un projecte conjunt de la NASA, l’ESA (Agència Espacial Europea), l’Agència Espacial del Canadà (CSA) i l’Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI) de Baltimore. La llum que veiem en aquesta imatge va sortir cap a nosaltres fa uns 4.600 milions d’anys, quan la Terra tot just s’estava formant.
La primera imatge correspon a un cúmul de galàxies anomenat SMACS 0723. A part del detall amb què s’ha captat, forma el que s’anomena una lent gravitatòria que actua com una mena de lupa gegant i amplifica les galàxies de llum molt feble que hi ha al darrere. Això fa que hi puguem veure galàxies molt llunyanes tal com eren quan l’univers era molt jove.
How small is the #JWST field in that amazing image?
We heard “like a grain of sand, at arms length” ….
Here’s what that looks like!
It’s tiny when compared to even some nearby galaxies. Imagine all the sky covered in galaxies!
Credit: https://t.co/Q3jYzdYkN0 pic.twitter.com/ogzwT2PYz7
— Rami Mandow 🏳️🌈 (@CosmicRami) July 12, 2022
El Webb ha enviat quatre imatges més. Una és de la Nebulosa Carina, que es troba a uns 8.500 anys llum. Un dels estels que conté, l’Eta Carinae, té una massa equivalent entre 100 i 150 la del Sol , però la seva lluminositat és uns quatre milions de vegades la del nostre estel. Les altres imatges corresponen a la NGC 3132, una nebulosa planetària coneguda també amb el nom de Nebulosa de l’Anell del Sud, a uns 2.000 anys llum, el Quintet de Stephan, un grup de cinc galàxies a uns 39 milions d’anys llum, i WASP-96b, un exoplaneta gegant, amb una massa com la meitat de la de Júpiter i que està a uns 1.120 anys llum.
Una diferència clau respecte al telescopi espacial Hubble, que es va posar en òrbita el 1990, és que aquest capta la llum visible i el Webb treballa en l’infra-roig i pot capturar cossos molt més llunyans amb claredat.
Redacció – I. R.
