Comencem l’any amb un fred d’aquells que feia temps que el cos no recordava. Un fred que et penetra dins de l’interior dels ossos recordant que estem a l’hivern, però a la vegada sanador. Un fred que et recorda que bonica és la primavera quan els primers raigs de Sol comencen a escalfar la terra i les plantes comencen a brotar en cerca de la llum i calor.
Però mentre no ve la primavera, hem de viure i continuar cohabitant en aquest fred que penetra fins a l’interior dels ossos i et recorda que estàs viu, com aquells joves i no tan joves que han participat en la festa “Rave” a una nau industrial abandonada a Llinars.
Una festa que ha aixecat polseguera per part de molta gent queixant-se de l’actuació dels mossos per la seva actuació. La veritat que per mi ha estat un excel·lent. Una actuació que la signaria el mateix Sun Tzu en el seu llibre estratègia “l’Art de la Guerra”. El resultat final un 10 per als Mossos. Cap ferit, porrada, gota de sang i festa dissolta sense posar en perill a ningú.
Per altra banda, dins aquest ambient gèlid, ja es comença respirar unes temperatures més altes en l’espai polític ebrenc. El 14 febrer, s’apropa i no pas per celebrar el dia dels enamorats sinó per elegir un nou president o presidenta de la Generalitat. Un ambient polític que a la xarxa social “Twitter” es respira en plena bullició. Per cert, un ambient polític totalment diferent del que llegim a la premsa escrita. Dos mons a part dos mons paral·lels. Alguna cosa està canviant. El quart poder a poc a poc va perdent la seva força.
El cert, que ahir diumenge es va veure els primers rifis rafes ebrencs entre diferents membres de forces polítiques.
Concretament entre l’activista i ara candidat de JUNTS, Rai Lopez, i l’exalcalde i diputat tortosí, Ferran Bel. El rifi rafe es feia ressò ràpidament “l’influencer” més famós de l’Ebre, l’anomenat: “rapitenc sense filtro“. La cosa no va anar molt lluny i la sang no arribar al riu. Però veient com van les coses, la xarxa social “Twitter “ens reservarà altres batalles més intenses com més s’apropi el dia dels enamorats.
Segurament, gent com Alginet o Roger Heredia no es quedaran quiets a les barricades i passaran a l’atac, sobretot, si les enquestes tal com indiquen les darreres canvien de tendències.
La realitat que la política ha canviat molt, massa diria jo. I a diferència d’abans quan els grans líders es passejaven pels nostres pobles intentant convèncer al votant, ara el que es busca és la piulada i el cos a cos virtual davant l’error o la incongruència del rival. Això sí, d’idees de millora per a la ciutadania poques, tan poques que si féssim una enquesta a tots aquests preguntant que és la política monetària, pocs ho respondrien. Millor dit: no sabrien el que és.
Per acabar, aquesta setmana s’ha donat a llum una nova plataforma a les terres de l’Ebre, el seu nom: Dignitat Popular Ebrenca. A diferència de la resta de plataformes que corren per l’Ebre aquesta s’autodefineix transversal i cerca aglutinar més que disgregar. Dins dels seus objectius és conscienciar a la gent de la problemàtica que vivim les Terres de l’Ebre. Un Terres de l’Ebre que, ens agradi o no, som el territori on la renda per càpita és més baixa.
Batiste Forcadell, economista
