Des de la convicció més profunda, la transició energètica és una obligació social i defensar-la, la millor solució per poder integrar dimensions i mesures variables, alguna d’elles molt impopulars però absolutament necessàries per escometre amb èxit tots els compromisos per la descarbonització. L’informe “Reptes i oportunitats en la transició cap a un model socioeconòmic i sostenible” que va crear la comissió, Green Deal, afirma que els pròxims deu anys seran claus i molt durs, per la qual cosa ens hem de dotar d’una forta convicció i ambició per arribar a la fita del 2050, l’aportació dels ciutadans no pot esperar, ara mateix s’estan construint tots els escenaris per arribar aquest repte, sense aquest posicionament podrien cada fora d’aquesta transició energètica.
El compromís que tenen els ciutadans integrats en la societat civil, és la de fer aportacions d’idees constructives per fer aquesta transició energètica ràpida, efectiva i equitativa per compartir tant en l’àmbit global, regional com local. El canvi que hauran d’acceptar els ciutadans, empreses i governs, el gran repte que és la crisi del canvi climàtic que ens portarà un nou model de vida, esbarjo, alimentari, consum, economia i governs, entre altres canvis que arribaran per un decreixement controlat sostenible no utòpic per tornar a créixer amb garantia d’equitat i sostenibilitat pels ciutadans, la previsió és que el consum d’energia final evolucionarà a una taxa del -1,09% anual fins a arribar al -30,3% el 2050, en termes absoluts per entendre’ns es passa 15.059 milers Tep (Mesura energètica, Tones de Petroli) del 2017 a 10.500 milers tep el 2050,els sectors amb més reducció de consum energètic seran el transport -50,6% i domèstic -34,2%.
Els governs hauran de legislar per incentivar i potenciar els serveis produïts per l’economia circular i les empreses hauran d’adaptar el seu model de negoci al nou escenari de la transició i dedicar una part important a la innovació per aprofitar els fons Europeus, Next Generation, que tenen a disposició dels ciutadans empoderats i empreses, cal que la repartició sigui equitativa i que arribin a tothom, a tal efecte s’haurà de fer una bona fiscalització quan es faci el repartiment i està molt atenta de qui tindrà el control de les noves energies verdes, els que tenen el control dels combustibles fòssils faran el possible per tenir-lo, si fos així la transició energètica, seria un fracàs, faríem un reset sense retorn. L’altra qüestió crucial és ensenyar als ciutadans a prendre consciència per fer un consum responsable apostant de manera decidida pels béns i serveis de l’economia circular.
Catalunya, l’última comunitat en producció d’energies renovables no ha avançat en la direcció que va aprovar el parlament de Catalunya, la llei de canvi climàtic del 2017,la transformació econòmica i vital d’un país necessita que les empreses disposin energia verda al mes a prop possible per fer la seva producció sostenible. L’hidrogen produït a partir d’energies renovables tindrà un gran protagonisme en aquesta transició, energia que està present com a matèria primera en molts processos industrials que necessiten L’hidrogen i de forma selectiva com a combustible per aquells sectors que són difícils d’electrificar, transports pesats de mercaderies per carretera o forns industrials d’alta temperatura, es calcula que la producció d’hidrogen d’origen renovable com a matèria primera o combustible pels sectors energètic, indústria o transport serà de 95.000 ton el 2050 per tant ens hem de posar a treballar ja per complir els objectius fixats. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
