Sabem que l’aigua és un recurs natural no renovable i que hem de fer-ne un ús responsable si volem que ens duri aquest recurs, perquè quan s’acabi tindrem un problema més gran que el que tenim ara, la pandèmia. Mentre hauríem de treballar en un pla integral de gestió de recursos hídrics i aigua, col·locant els pilars futurs per mantenir-lo.
El que s’hauria de fer primer quan es comenci a treballar aquest pla, és unificar tots els criteris per tenir un objectiu comú i compartir-lo entre totes les administracions, com tenir seguretat hídrica, aigua per tots, rius nets, buscar un desenvolupament sostenible i fer d’aquest recurs un dret universal, cap persona ni empresa és propietaris d’aquest bé comú. Un altre punt que s’ha de treballar és conèixer els desacords de tots els actors implicats en els recursos hídrics que és general, sempre alguns amb més protagonisme en la seva gestió i utilització.
Un cop tinguem aquesta llista de desacords la primera feina és ordenar-la separar les reclamacions del territori i institucions i tot seguit s’han de poder fer compatibles tots els interessos, és prioritari treballar la gestió d’aquests recursos en funció de la capacitat que tinguem per poder resoldre’ls des de cada territori i conca fluvial. Els problemes de gestió els podem tenir en tres grans blocs, el primer en l’ús del recurs per la contaminació d’aqüífers, fonts d’aigua, degradació de les conques fluvials, esgotament dels cabals ambientals, alteracions del llit dels rius, intrusions d’aigües salines com tenim al Delta de l’Ebre tots aquests problemes afecten la conca, als recursos hídrics i als habitants. Un altre punt són les variacions climàtiques amb fenòmens com la séquia, inundacions, moviments sísmics tots ells són protagonistes en l’alteració de fonts d’aigua i desastres violents. L’exemple del que estem parlant el tenim amb el Gloria no fa massa en el nostre territori. Per últim el tema entre usos de l’aigua i usuaris de la mateixa que es trasllada a la qualitat, oportunitat i quantitat en les prioritats en temps de poca aigua, drets de servitud o com gestionen l’obertura o el tancament dels embassaments de la conca, temes de primer ordre.
La gran majoria de països de la UE es fan per separat les construccions hidràuliques de portar les conques o la gestió de l’aigua i els seus recursos i és molt important tenir en compte aquest concepte de separació perquè l’accés a l’aigua de boca i el sanejament comencen per una bona gestió dels recursos hídrics que tenim les fonts d’aigua i les conques que són la forma natural en què la natura recull l’aigua que ve de l’atmosfera, en fa retenció, la depura en filtrar-la en el sol i la drena cap als llits dels rius fins als llacs i per últim al mar. Un recurs l’aigua que hem de protegir i fer-ne un ús responsable entre tots. Bones festes a tots els lectors. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
