Els municipis en què s’ubiquen les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó, que estan en funcionament des de l’any 86 i l’any 84 respectivament, s’estan preparant per al tancament d’aquestes; la previsió de tancament que fa el Consell de Seguretat Nuclear és fins al 2032 en el cas de Vandellòs i fins al 2030 per Ascó I i Ascó II. D’aquesta manera, se supera per totes tres els quaranta anys de vida pel que varen ser dissenyats els reactors. Així doncs, estem en temps de gràcia amb aquestes ferralles; són les que més incidències tenen de tota la xarxa nacional. Ja vam tenir al territori un gravíssim accident amb la de Vandellòs, que es va tancar, per la pujada de temperatura que per poc fon el nucli; la tragèdia hauria estat com la de Txernòbil, un accident de l’any 89, que figura entre els 60 incidents més importants del segle XX publicat per l’Institut Francès de Seguretat nacional. En aquella ocasió la sort va ser la nostra aliada, però hem de tenir en compte que en aquest temps de gràcia ens movem dins de molts incidents fins ara no greus. El fet és que no donen cap confiança aquestes ferralles per molt que els seus gestors diguin que sí. No obstant això, tota la xarxa de centrals nuclears sembla que s’hagin posat d’acord pel que fa als incidents; a Catalunya les tres centrals, en 5 anys, han patit 86 incidents notificats al CSN. L’octubre del 2024, més del 30% d’aquestes tenien incidents i falles en el sistema de refredament dels reactors que han provocat parades no programades i han fet saltar totes les alarmes en els organismes de control; pel que sembla totes estan en estat de gràcia, un gran perill pels ciutadans que els polítics emmascaren pels seus interessos. Aquestes instal·lacions representen el 30% de l’energia del país, el Consell de Seguretat Nacional tenia previst el desmantellament de totes les centrals operatives l’any 2035.
Tot el que s’havia previst pel tancament de les centrals del país i Europa del 2025 al 2035 per complir l’objectiu marcat pel 2050 i deixar els combustibles fòssils, el gas, carbó o les nuclears per apostar per les energies netes que s’ha estat treballant des de fa molt temps sembla que s’ha esvaït. El retard de les energies netes sembla que ha estat un dels condicionants en el canvi d’objectiu. El que es negocia als despatxos fa l’efecte que a la realitat s’obvia per interessos econòmics i polítics; i que aquests pesen més que tots els acords que s’han negociat. La crisi energètica ha estat un altre dels condicionants que ha propiciat que Espanya i Europa canviïn de parer en torn l’objectiu 2050 i aquesta energia. La nova moda energètica a escala mundial és l’atòmica i han deixat d’estar condemnades a Espanya i Europa, i s’han inventat l’excusa de la crisi energètica, per anar en la direcció oposada a la que fins ara defensaven i a causa d’aquest canvi de posició hem de suposar que voldran prorrogar el procés de tancament i desmantellament de reactors com els d’Ascó i Vandellòs, augmentant exponencialment el perill d’un gran accident que si es produeix tocarà de ple al nostre territori i a les persones que hi viuen. És una qüestió d’estratègies polítiques i ara muntaran el relat d’acord amb els seus interessos, enganyant als ciutadans i exposant la seva seguretat; per ells, danys col·laterals simplement. Les centrals nuclears tenen un gran problema de seguretat que va augmentant a mesura que se’ls va allargant la vida i dins tota aquesta història Kafkiana la UGT i CCOO diuen que han d’allargar la vida útil d’aquestes ferralles per treure el màxim rèdit; com si aquests sindicats fossin accionistes d’aquestes fonts d’energia. Una vergonya. Sembla que la decisió que han pres tant la UE com Espanya té un gran atzucac i és que el primer entrebanc és que el 40% de l’urani que es fa servir a les centrals Catalanes el subministra Rússia i en aquests moments no està disposada per la posició que ha pres Espanya en relació la guerra d’Ucraïna. Aquesta és la qüestió.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental