14.3 C
Amposta

Micromecenatge per salvar la nacra del Delta de l’Ebre que es troba en perill

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

En només tres anys, la nacra (Pinna nobilis), una espècie de bivalve gegant endèmica del Mediterrani, ha passat d’estar inclosa en la categoria d’«espècie vulnerable» a la d’«espècie en perill crític d’extinció» en la llista d’espècies amenaçades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPAMA), i a estar inclosa dins de la llista roja de les espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El motiu és el protozou Haplosporidium pinnae, que des del 2016 provoca mortalitats properes al 100% en les poblacions de nacra de tota la costa mediterrània. A la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre, els primers brots de la malaltia van començar el juliol de 2018, coincidint amb unes temperatures especialment altes (>28°C). A aquesta amenaça, cal afegir-hi la d’un altre patogen, un microbacteri que a Itàlia ha provocat mortalitats massives, així com el fet que les nacres de les badies del Delta viuen entre 20 i 130 cm de profunditat i, per tant, s’exposen al xoc amb les embarcacions.

A la costa espanyola, l’única població que, per ara, no ha patit els efectes de les malalties és la de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre. La població del Mar Menor (Múrcia), on encara queden milers de individus, s’ha vist afectada recentment, i la dels Alfacs, que es trobava afectada en la seva part més exterior, també està en risc arran dels estralls del temporal Gloria: el trencament de la Barra del Trabucador exposa als patògens les nacres no infectades del fons de la badia, i es desconeix com les afectarà quan la temperatura del mar pugi fins als 13,5°C, que és quan el protozou pot començar a actuar. «Les poblacions de nacres del delta de l’Ebre constitueixen un dels últims santuaris de l’espècie a la península ibèrica, i els científics, les institucions publiques i la ciutadania hem de fer un esforç comú per poder conservar aquest patrimoni únic», assenyala Patricia Prado, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Amb l’objectiu de salvar les nacres del Delta, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) i l’IRTA llancen avui, 5 de febrer, la campanya de micromecenatge «Salvem les nacres, ni una nacra menys», amb els objectius següents: rescatar els individus juvenils de la Badia dels Alfacs atrapats a les barres de sorra a poca profunditat, que s’exposen a la dessecació i als cops de les embarcacions; censar i fer el seguiment dels individus de la població de nacres de la Badia del Fangar, i cercar individus supervivents a l’entrada de la badia dels Alfacs potencialment resistents a la malaltia, i traslladar-los a una àrea on la navegació estigui restringida. La campanya de micromecenatge, en què també participen la Universitat de Barcelona i VIMAR, compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i altres agents locals, i aspira a arribar als 7.959€. S’articula a través de la plataforma Verkami, i pot accedir-s’hi a través d’aquest enllaç.

L’IRTA, al capdavant de la recerca per conservar la nacra

El 2017, en el marc d’un projecte del MAPAMA per rescatar la nacra, va autoritzar-se el rescat de 215 espècimens de les poblacions de nacra de la costa catalana. 100 d’aquests individus, rescatats de la Badia dels Alfacs, van traslladar-se a les instal·lacions de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. Aquest projecte ha estat de gran importància per estudiar les necessitats nutricionals de l’espècie i avaluar la seva adaptació a les condicions de captivitat.

La primavera del 2019, investigadors de l’IRTA van trobar una nova població de nacra a prop de la Punta de la Banya de la badia del Fangar, formada per diversos centenaris d’individus sans agrupats en densitats localment altes de fins a 44 individus/100m2. Es tracta d’exemplars petits, d’edat encara desconeguda, i difícils d’observar perquè estan situats en una praderia de Cymodocea nodosa, raó per la qual no se’n tenia constància.

Un bivalve singular

La nacra és un mol·lusc bivalve, com el musclo o la cloïssa, que només viu al Mediterrani. És el més gran d’aquesta àrea ―un individu adult pot superar el metre de longitud―, i un dels més longeus ―pot arribar a viure més de 50 anys. Es tracta d’una espècie singular, molt característica de les nostres costes i molt estimada pels submarinistes, i juga un paper molt important en el filtratge de les aigües. Sobre la seva conquilla s’han arribat a trobar més de 120 organismes diferents, pel que contribueixen de forma fonamental a la biodiversitat marina.

Durant anys, la Unió Europea va prohibir la captura de la nacra (Directiva d’Hàbitats Annex IV CEE 1992), que es feia principalment amb finalitats ornamentals, i l’espècie va ser inclosa a la llista d’espècies mediterrànies amenaçades del Conveni de Barcelona per protegir-la de les pressions antròpiques sobre els seus principals hàbitats, que són les praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa. Gràcies a aquestes accions, les poblacions de nacres van experimentar una certa recuperació, fins a la tardor de 2016, quan van començar a veure’s seriosament afectades per la propagació de la parasitosis causada per una nova espècie de protozou de tipus Haplosporidium que ha estat anomenada H. pinnae per la seva gran especificitat amb la nacra. Des que va aparèixer, la parasitosi s’ha estès per tot el litoral mediterrani espanyol i ha causat mortalitats properes al 100% en les poblacions d’Andalusia, Múrcia, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya (amb les esmentades excepcions del delta de l’Ebre i Mar Menor). Posteriorment, la mortalitat s’ha estès per tota la conca Mediterrània i ja afecta poblacions de França, Itàlia, Tunísia, Grècia, Xipre, Malta, Grècia, Croàcia i Montenegro, entre d’altres.

Redacció – N. A.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

“Sarabastall i polseguina”, un llibre que explica com va ser la Guerra Civil a Tortosa a partir de 38 testimonis

“Sarabastall i polseguina: testimonis de la Guerra Civil a Tortosa” és el títol del llibre que acaba de publicar Toni Royo Aspa, amb l’objectiu...

Els contactes del brot d’Alcanar han donat negatiu en les proves del coronavirus

Tots els joves d'Alcanar que des de fa dies estan confinats per haver estat en contacte directe amb dos positius per coronavirus han donat...

3.145 infants i joves participaran en 118 activitats de lleure a les Terres de l’Ebre aquest estiu

Les entitats organitzadores de les activitats de lleure a les Terres de l’Ebre han notificat a la Direcció General de Joventut (DGJ) un total de 118 activitats per aquest...

Denuncien una empresa de la Ràpita per realitzar transport marítim sense permís i amb mancances de seguretat

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra pertanyents a la Unitat Regional de Medi Ambient van inspeccionar el passat dia 4...

Clubs de futbol ebrencs fan públic el seu malestar pel “mercadeig” amb els jugadors

Diversos clubs de futbol de les Terres de l'Ebre consideren que la política que s'està duent a terme en alguns clubs, concretament la Rapitenca,...
- Anunci -
- Anunci -