El Museu de les Terres de l’Ebre ha donat el pas d’incorporar a la seva oferta la realitat immersiva per difondre, sobretot entre els més joves, la importància dels jaciments protohistòrics del territori. Gràcies a l’ús d’unes ulleres de realitat virtual, l’equipament ofereix als seus visitants un recorregut pel poblat preibèric de Sant Jaume d’Alcanar tal com era fa 2.700 anys, a partir dels resultats de les excavacions que hi efectua des de fa dècades el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la UB (GRAP-UB). Es tracta d’una de les primeres experiències a Catalunya en l’àmbit de la realitat immersiva de nuclis protohistòrics que el Museu vol estendre a les excavacions fetes en altres jaciments del territori.
‘Sant Jaume d’Alcanar immersiu. Viatge virtual al cor d’una fortalesa de la primera edat del ferro‘ és el nom del projecte que permet al visitant fer un salt en el temps i conèixer, gràcies a les noves tecnologies, com era l’espai habitat entre els anys 800 i 500 abans de la nostra era. Ha estat desenvolupat pel GRAP-UB, amb la col·laboració i supervisió del Museu, així com el suport del Departament de Cultura i l’Ajuntament d’Alcanar.
La visita virtual es pot fer des de la zona de protohistòria de la sala permanent d’Arqueologia del Museu. La tècnica i conservadora d’Arqueologia del Museu, Mar Villalbí, ha subratllat els avantatges de la realitat immersiva a l’hora d’ajudar els visitants a concebre i entendre la realitat de l’espai en el moment que es trobava habitat, durant la primera edat del ferro. «Pots veure volums i alçades. Si vas al lloc pots veure l’alçada (dels murs) però aquí ho veus acabat, et fas més a la idea de com podia ser perquè de vegades és complicat», apunta.
Sant Jaume d’Alcanar, però, no és un jaciment qualsevol en el context històric de la primera edat del Ferro. Després de 26 campanyes d’excavacions, els arqueòlegs del GRAP-UB han aconseguit recuperar un poblat molt ben conservat sobre el turó, amb murs d’alçades considerables. «És un jaciment molt singular que s’ha conservat molt sencer. En el moment de la seva destrucció, amb un foc, es plega dins d’ell mateix i, per tant, queden moltes restes i es pot treballar bé arquitectònicament per saber com era», apunta Villalbí.
La primera colònia de la protohistòria a Catalunya?:
Però encara hi ha més: les troballes demostrarien per primer cop la presència d’una colònia fenícia estable a la costa de l’Ebre, molt més al nord del que tradicionalment es creia (inicialment a la costa andalusa) i un segle i mig abans que els grecs arribessin a Roses i Empúries. El director de les excavacions i l’arqueòleg del GRAP-UB, David Garcia, apunta que, d’acord amb els vestigis trobats, l’enclavament podria haver estat una factoria fenícia o la residència d’un cabdill autòcton. És, doncs, també, un espai que ajuda a explicar les relacions entre aquells nouvinguts i la població autòctona, així com la seva evolució als trams finals dels rius Ebre i Sénia.
Per al Museu, el projecte de realitat immersiva permet obrir noves portes a l’hora d’avançar en la difusió d’aquest patrimoni. «Suposa ampliar l’oferta i millorar l’experiència del visitant, així com arribar a més públic», ha subratllat la directora del centre, Elena Fabra. La incorporació de les noves tecnologies, addicionalment, pot ajudar a apropar al patrimoni arqueològic del territori el públic més jove. «Els costa molt entrar en aquest tipus de coses i, en canvi, si els oferim productes o discursos vinculats a les noves tecnologies resulta més fàcil», ha constatat.
El llenguatge dels joves:
«Crec que és una forma d’apropar-ho a tothom perquè moltes vegades és complicat que a partir de les restes que hi ha la gent entengui que hi havia parets altes, però en general, amb els joves estàs parlant el seu mateix llenguatge. Les noves generacions ja han crescut en la imatge, principalment, i la descodifiquen més ràpidament», ha subratllat Villalbí, per la seva banda.
Un cop en marxa, el Museu de les Terres de l’Ebre valorarà l’acollida entre el públic de l’experiència per plantejar que el projecte es pugui traslladar a altres jaciments arqueològics protohistòrics del territori, segons ha subratllat Fabra. Ho faran, ha explicat, d’acord amb els arqueòlegs del GRAP-UB. «La idea és anar creixent i anar posant més experiències de realitat immersiva», ha assegurat la directiva.
El projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva per un import de 5.649 euros així com l’aportació de 4.000 euros addicionals per a projectes propis del mateix GRAP-UB.
ACN