16 de 18 punts en les darreres sis jornades de lliga, li han permès al conjunt de Juanjo Serrano assegurar-se la salvació matemàtica a la 2a catalana quan faltava una jornada per a finalitzar la lliga. Els falduts han aconseguit reaccionar a temps, tenint en compte que fa tot just mes i mig de competició es trobaven en una situació extremadament delicada, ocupant una de les places de descens directe.
L’arribada de Juanjo Serrano a la banqueta va ser molt complicada, debutant al camp del seu exequip, la Sénia, on va caure derrotat per la mínima (1-0). Després van encadenar set partits en els quals només eren capaços de sumar un punt dels vint-i-un possibles. Una dinàmica que contrasta bastant en la millor dinàmica dels del Montsià per la qual travessen en un final de temporada èpic, on han estat capaços d’imposar-se a dos conjunts que arribaven líders a les respectives confrontacions que van decantar-se de part dels roig-i-blancs: la Canonja que caia derrotat per 2 a 1 i la Sénia que era golejat per 5 gols a 2. A més, s’imposaven a domicili al camp d’un altre dels rivals situats a la part noble de la taula classificatòria com la Pobla de Mafumet per un contundent 0 a 3. Però la clau de la permanència ha estat en les dos darreres jornades quan s’ha enfrontat als seus rivals més directes Roda de Barà i EF Sant Pere i Sant Pau al municipal d’Ulldecona (i que es jugaran la quarta plaça de descens directe en la darrera jornada tots dos equips del Camp de Tarragona). El triomf enfront del conjunt rodenc els permetia als de Serrano abandonar les places de descens directe que havia ocupat durant gran part del campionat.
La remuntada del Cambrils Unió al terreny de joc dels del Tarragonès (1 a 2) li permetia a l’Ulldecona tindre la primera opció de segellar la permanència. I no van fallar. Tot i això, va ser un partit on es notava el que estava en joc. Els tarragonins en tenien prou en un punt per a salvar-se i assegurar-se la continuïtat a la segona catalana. No va haver-hi excessives situacions de gol durant uns primers quaranta-cinc minuts en què es va imposar el respecte o la temor a perdre. Els ulldeconencs necessitaven els tres punts per a no dependre de la visita a Cambrils en la darrera jornada del campionat. Al marge d’una rematada creuada des del lateral dret de l’àrea ben refusada per Mati amb una bona intervenció, van finalitzar els primers quaranta-cinc minuts que ho deixaven tot per a decidir durant la represa.
L’escenari del partit canviaria a la represa. A la sortida d’un córner des de l’esquerra de l’atac, la pilota després d’un refús quedava morta a l’interior de la petita on Dani Quesada (que aconseguia així estrenar-se durant esta temporada com a golejador) afusellava al fons de la xarxa, davant el deliri de l’afició falduda que es va congregar al partit. Llavors s’obria una altra perspectiva, tenint en compte que ja no li valia la derrota al conjunt tarragoní. Això permetia, que amb espais, ho poguessin aprofitar els del Montsià per a sentenciar. Gervinho en un contracop en el qual Marc López assistia cap a la punta esquerra de l’atac, va tindre l’opció per a sentenciar, però la seua rematada era rebutjada amb el peu pel porter visitant. En una intercepció a tres quarts de camp, el jugador del filial Lluc Bel, donava un primer avís en una rematada que es perdia fregant el pal dret de la porteria visitant des de tres quarts de camp. A la tercera, va anar la vençuda. Una acció que per insistència, la robava Genís Callau i assistia cap a Lluc Bel, que provava de superar al porter de primeres, però el rebot li caia a peus d’ell mateix que amb una pilota picada, provocava l’èxtasi a l’afició ulldeconenca, que veia la proesa de la salvació, com un fet irrefutable. Amb el xiulet final, es va traslladar l’alegria a sobre del terreny de joc, on van mantejar a tots i cadascun dels protagonistes d’esta proesa.
La classificació:
Podeu veure la classificació del grup sisè de la segona catalana després de disputar-se la vint-i-novena jornada de lliga, clicant la imatge inferior:
