L’or negre ha deixat de ser-ho, el preu d’aquest any baixa vora el 80%, per tant, la bombolla ha fet la seva aparició després de dos anys en què els preus han anat pujant val a dir de manera fictícia, l’any passat els pagesos productors la varen cobrar depenen de la llotja entre 1,65 i 1,80 euros m’entres que aquest any les primeres es paguen entre 0,30 i 0,40 cèntims, sembla que l’especulació del garrofí ha estat el causant d’aquesta davallada de preus. Amb la campanya avançada més de deu dies a causa del canvi climàtic, de les fortes calors i en alguns indrets la sequera que les ha fet baixar de calibre i per tant de pes. La campanya passada els pagesos varen treure una mica el cap perquè van treballar per tenir guanys, cosa que aquest any si els preus segueixen com els primers no cobriran ni els costos de la recol-leció. Es un fruit característic dels boscos de la Mediterrània que ha servit d’aliment als cavalls , per la tecnologia farmacèutica tenint una gran diversificació d’usos, la garrofera es un arbre que necessita poc manteniment netejant la seva zona de males herbes un arbre adult pot donar anualment 300 kg, a més l’arbre de la garrofera té unes arrels que emmagatzemen molta aigua a l’hivern, resisteixen els incendis i rebroten de pressa, fixen el sòl i prevenen la desertització de les muntanyes, per tant, un gran aliat contra els incendis i el canvi climàtic. La farina que produeix la baina es continua utilitzant per a fer pinsos pels animals i el seu alt contingut amb sucre fa que s’utilitzi per a la rebosteria i per fer succedani de xocolata. La part més valuosa és la llavor que se n’extreu la goma de garrofí que és utilitzada d’espassant i estabilitzant en la indústria alimentària, farmacèutica, Textil, química, cosmètica en la fabricació de paper, productes per la mineria i insecticides.
Degut el preu de l’anterior campanya van proliferar els depredadors per una banda, els inversors i de l’altre els lladres, tothom el que té un tros ha patit el robatori de garrofes, cosa que ara a causa de la baixada de preus, els productors podran estar més tranquils perquè gairebé s’acabaran els furts, aquests s’organitzen i es cronifiquen i els furts que fan són de menys de 400 euros que no tenen gairebé conseqüències penals, aniria prou bé que els polítics elegits en les últimes eleccions fessin un canvi en el Codi Penal per tipificar aquests furts de menys de 400 euros, tindran més tranquil·litat, però amb aquests preus treballaran per no res, feina tenen la mateixa, però estan a mercè dels especuladors que ara es presenten com inversors per a fer diners i prou, són els que imposen els preus al mercat fent que en gairebé totes les campanyes els pagesos no se’n surtin.
S’ha construït al voltant de la garrofa un negoci alimentari ferm que cada vegada es va expandint més, però podem qüestionar aquestes empreses per importar grans quantitats de sucre de canya des de milers de kilòmetres, res a veure amb el kilòmetre zero, ambientalment són qüestionables per no utilitzar productes com la garrofa que en podem trobar al llarg del territori ,també en camps erms i sense conrear. Un contrasentit propi del sistema capitalista on el benefici immediat és una pràctica i les conseqüències d’aquesta mala praxi la paguen com sempre els pagesos. Passa el mateix en el procés d’elaboració, una vegada han tret el sucre de la garrofa el residu és un excel·lent producte per fer compost i adob pels camps, en canvi, la tracten com un simple rebuig ,per acabar amb aquestes disfuncions del capitalisme un altre exemple de perversió que s’ha conegut fa uns dies,l’escàndol dels gelats de la multinacional Nestlé que han hagut de ser retirats del mercat. L’espessidor que va fer servir per fer *els gelats era garrofina de Turquia on la va compra aquesta multinacional, però havien estat tractats amb òxid d’etilè la mateixa substància que l’accident d’IQOXE a Tarragona. A més de no comprar a km zero els compra’n enverinats amb productes químics, cal recordar que aquests arbres no necessiten cap producte per a fer el fruit per el que l’escàndol ha estat molt gran i s’ha atemptat contra la salut de les persones fins que el producte va ser retirat del mercat.
El preu de la garrofa s’ha trencat a la baixa, les empreses que utilitzen el garrofí per fer espessants a causa de la puja desorbitada d’aquests anys han cercat altres substituts i certament els estan trobant i no estan disposats a pagar preus desorbitats. Han estat, però els intermediaris i inversors que han trencat el preu, ara mateix tenim un excés de producte al mercat, alguns especuladors varen guardar la garrofina, que es pot conservar anys sense que perdi la seva qualitat i ara que la volen vendre el mercat està aturat, ningú compra i són en aquests moments els perjudicats, varen pagar el fruit gairebé a dos euros i ara el mercat, el mateix mercat que ells fan servir per enriquir-se, els hi passa factura. Està clar que el lliure mercat sol no pot regular els preus, hauria d’haver-hi una intervenció de l’administració que els regules pel bé dels pagesos, la ciutadania i el medi ambient.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
