Quan arriben aquestes dates comença un ritual quasi màgic al nostre territori ebrenc.
Moltes famílies amb tots els seus integrant: iaios, iaies, pares, mares i fills preparen les
borrasses, cabassos, sacs, escales, surracs, bastons i marxen els caps de setmana a
collir olives per fer oli per a casa i els excedents a vendre. Alguns fins i tot que tenen
altres oficis es reserven una quinzena de dies per aquestes dates de vacances per tal
d’aprofitar la temporada de la collita de l’oli. I és que l’oli de casa no té preu.
El cert és que encara que es manté la tradició, els canvis tecnològics, s’ha incorporat
amb molta velocitat per a la recollida de la collita d’olives. Màquines escarradores en
forma de pinces sacsejadores o forques mòbils en propulsades en bateria, cada cop
més potents i més ràpides fa possible que aquelles tasques que abans podien durar
un parell de mesos ara en qüestió d’una setmana o setmana i mitja, ja estigui la collita
al sac i ben lligat, com diu el refrany. Encara que aquí, més que al sac, seria que l’oli ja
està en garrafes o antigament en cantes.
Una de les coses que ha portat la modernització al sector oleic català i ebrenc és la
desaparició de les plegadores d’olives. Dones treballadores, llogades pels propietaris
de les finques que plegaven les olives a genolls, omplint els cabassos d’olives un
darrere l’altre. No cal dir que la feina no era molt agradable i els dies de molt fred
encara menys. La sensació de gelor mentre arrossegaven els dits per terra es
mesclaven amb llàgrimes de fred sota els ulls tristos dels grisos dies d’hivern.
El curiós del cas, d’aquesta tradició ebrenca que segurament els hi deu encantar a
l’historiador rapitenc, Josep Pitarh, o l’inquiet i insaciable devorador de cultura i
tradicions ancestrals ebrenques i mestre de primària establert actualment a Santa
Barbera, Josep Obiol, és que aquest sector de l’agricultura catalana que portava quasi
un lustre en caiguda de preus considerables portava a la majoria de pagesos a produir
amb preus sota el preu de cost.
Perquè resulta, que les darreres setmanes s’ha produït un fet que pot canviar aquesta
tendència. Una llum comença a brillar per damunt dels colors verds de les oliveres
ebrenques.
Efectivament, aquestes darreres setmanes s’ha produït un fet que pot fer canviar el
trist i arruïnat sector eòlic ebrenc. Aquest fet és la derrota electoral del líder república,
Donald Trump. I és que amb la victòria del demòcrata, Joe Biden, s’espera un entorn
menys proteccionista en què es redueixin els aranzels aplicats entre altres productes a
l’oli espanyol. Això pot provocar que les exportacions cap als Estats Units es tornin a
dinamitzar amb el consegüent increment de preus de l’oli.
I és que ens agradi o no, cada cop vivim en un planeta més global, on els tarats que
governen a una banda de l’Atlàntic o del Pacífic ens afecten a tots i a totes. Així i tot, i
sense oblidar el principi d’aquest article: anant barat o car, l’oli de casa tal com raja…
Batiste Forcadell, economista
