ElDiario.es va publicar el diumenge passat una notícia sobre la troballa de les cendres de sis espanyols que van ser assassinats l’any 1945 en un camp de concentració nazi de Praga. Un d’aquests homes és el català Pedro Raga Castell que va nàixer a Ulldecona l’any 1904 i va ser assassinat prop de Trebschin el dia 9 d’abril de 1945, en tan sols 41 anys, tal com ha informat a través de Twitter l’alcaldessa Núria Ventura. Segons aquest diari, els cossos procedien de Hradischko, un petit subcamp depenent del camp de concentració nazi de Flossenbürg.
Els nazis van ordenar a František Suchý, administrador del crematori civil de Strašnice, que incinerés tots els cadàvers i després es desfés de les seues cendres, explica elDiario.es. Arribat el moment i quan van començar a desfilar per davant seu els cossos de desenes de presoners, entre els quals hi havia compatriotes txecs i deportats d’altres nacionalitats, Suchý va decidir desobeir. Va agafar llapis i paper i va començar a fer una llista amb els noms dels presoners morts. Després de cada incineració, dipositava les cendres en urnes separades a les quals assignava un número que corresponia amb un dels dos noms del llistat. Mentrestant, el seu fill feia una còpia a mà com a còpia de seguretat.
Finalment, apagava els recipients a un lloc remot del cementiri. Sabia que no solament es jugava la vida sinó també la del seu fill i la resta de la seua família, però se sentia reconfortat en tractar amb respecte i humanitat totes aquelles víctimes de la barbàrie nazi. I això ha sigut molt útil.
Un any i un mes després, el maig de 1946, les cendres van sortir a la llum amb tots els honors, en un lloc privilegiat del recinte del crematori on es va construir un monument commemoratiu. A diferència del succeït amb milions d’homes, dones i nens exterminats als camps nazis, les cendres dels que van ser incinerats a Praga tenien nom i un lloc d’honor al qual reposar, sis espanyols (un falduc).
La notícia va arribar 75 anys més tard i no gràcies al treball de les institucions, sinó a la iniciativa de tres investigadors desinteressats: Unai Eguia, Antón Gandarias i Antonio Medina. “Tot va començar perquè vaig decidir indagar en la vida d’Enric Moner, un català assassinat pels nazis a Flossenbürg”, recorda Eguia. Els tres volien saber més sobre els fets i es van posar mans a l’obra. El màxim responsable dels arxius penitenciaris, Aleš Kýr, i el responsable dels cementiris de Praga, Julius Mlčoch, van afirmar que a la llista hi havia sis espanyols. Poc després els hi van enviar una còpia del llistat original que va conservar fins a la mort el fill de Suchý i que aportava totes les dades: Henri Mone (Enric Moner), mort el 9.4.1945, cremat el 10.4.1945, número d’urna 62557; Pedro Raga, Ángel Lekuona, Antonio Medina i Rafael Moya apareixien amb la mateixa data de defunció i cremació que Moner a les urnes 62558, 62559, 62560 i 62563, respectivament; Vicente Vila Cuenca va morir el 19.4.1945, incinerat el 23.4.1945 i el seu número d’urna era el 62752.
Entre ells es troba Pedro Raga Castell (#Ulldecona, 23/2/1904 – assassinat prop de Trebschin 9/4/1945) #memoriahistorica 👉 Localizan las cenizas de seis españoles asesinados en un campo de concentración nazi https://t.co/r7yZtC4lIL via @eldiarioes
— Núria Ventura Brusca (@NuriaVentura) September 28, 2021
Redacció – T. R.
