Grans cimeres, amb zero eficiència

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -
- Advertisement -

Aquests dies s’ha celebrat a Turquia la COP31, la cimera del clima que se celebra de manera regular en un país diferent cada any per tractar de frenar l’escalfament global i ens torna a posar sobre la taula la contradicció d’aquestes cimeres en donar visibilitat i protagonisme a les empreses que provoquen l’escalfament. A més de tenir cadira reservada a la comissió on es prenen les decisions, la guilla dins el galliner, els principals patrocinadors del COP31 són 16 socis oficials, 29 col·laboradors climàtics i una llarga llista de proveïdors i col·laboradors. Entre els noms més destacats hi trobem el BBVA junt amb la seva filial turca, Garantí BBVA; aquesta està darrere de 90 activitats del COP31 i resideix el Grup de treball de Financers i inversions climàtiques de les reunions empresarials. Veient la introducció, el problema el tenim a sobre la taula; parlem d’un banc que està entre els que més diners gasta en activitats vinculades als combustibles fòssils i la desforestació tal com avalen estudis fets per entitats mediambientals. Aquesta entitat no és la primera vegada que va a aquestes cimeres; va estar en el COP29 a Bakú, l’any anterior a Dubai i aquest any a Turquia. El capitalisme és intel·ligent, no es baralla de front sinó que ho fa des de dintre, buscant majories en les comissions de treball per poder mantenir les seves propostes que no van precisament per acabar l’escalfament global del planeta, sinó amb relació als seus interessos que són el de les corporacions d’empreses de combustibles fòssils.

La qüestió és que cal assenyalar que no totes les empreses que representa aquest banc, BBVA, fan la mateixa contaminació, tampoc que siguin activitats il·legals, però si tenen una opacitat que ens demostra que fan Greenwashing sempre sobre la seva activitat; per tant, el que cal és exigir compromisos de transparència sobre les seves emissions, les seves inversions i el paper que hi juguen en les decisions climàtiques a banda dels seus interessos. Patrocinar una cimera no equival a sortir d’aquesta amb un negoci descarbonitzat, l’accés d’aquests patrocinadors proporcionen publicitat, espais propis i presència a les zones verdes o la zona blava que és la que els interessa perquè es duen a terme les negociacions oficials i més importants de la cimera. Els organitzadors de la cimera van assegurar que els participants varen ser més de cent mil, però el que no han aclarit són els acords i detalls del patrocini de la cimera. La lluita pel canvi climàtic no ha de ser, ni pot ser, una rentada d’imatge corporativa de les empreses que hi col·laboren i que tenen milions i milions d’euros de beneficis. Si la cimera necessita diners privats s’ha d’explicar qui el posa aquests diners, quin és l’acord a què s’ha arribat perquè li posin i quins controls fiscals existeixen per evitar el conflicte d’interessos entre la cimera i les empreses. Si això no es compleix, com sembla que així passa a cada cimera amb graus diferents, tenim un risc amb empreses com el BBVA, que haurien de voler anar cap a un altre model energètic, que estan ocupant els millors llocs dels espais de les comissions executives on es prenen els acords definitius i on s’hauria de parlar del planeta, d’impactes negatius provocats pels combustibles fòssils o la ciutadania; sovint, aquestes empreses apel·len als seus interessos i que elles mateixes frenen els acords sobre l’escalfament global.

El 2025 la inversió mundial de la transició energètica va arribar als 2,3 bilions de dòlars, un 8% més que anys anteriors, un avenç important en la lluita contra els combustibles fòssils tot i que aquest avenç està perdent força i els capitals es continuen concentrant en els grans mercats, com els combustibles fòssils, una gran contradicció basada en les cimeres que tots els països fan regularment i en les que prenen compromisos per canviar els models energètics bruts per uns de nets; discursos per agradar a la ciutadania en temps electorals, però en els fons buits de continguts. Es continua fent el mateix, gastant combustibles fòssils i desforestant la gran hipocresia del nostre temps. Un bon finançament climàtic ha d’ampliar projectes viables fora de les concentracions dels mercats que ja atreuen recursos, reduir riscos, reforçar garanties i oferir unes condicions assequibles s’ha de traduir en inversions comprovables i no limitar-se a simples compromisos diplomàtics. Només trèiem la pell de les taronges, quan n’hauríem de treure els grills. Reflexionem-hi.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -