14.3 C
Amposta

L’all un aliment i un medicament natural

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Durant molts de segles les propietats curatives de l’all han sigut utilitzades en la preparació de medicaments naturals. Es pot dir avui dia que l’all és un medicament natural?

En gran part sí que es pot dir que l’all té propietats que fan que se’l consideri com un medicament natural. Més enllà de ser un ingredient essencial de la dieta mediterrània -i que si ens passem el tindrem present en l’alè tot el dia- l’all és un dels aliments amb més propietats curatives que existeixen. Dos principis actius de l’all que fan que fins a cert punt es pugui considerar un medicament natural són la inulina (que és un tipus de fibra hidrosoluble) i l’al·licina. A part de la seva riquesa amb minerals -entre ells el sofre (que li dóna la seva peculiar aroma i sabor)- i la vitamina C.

En els últims anys diversos estudis han constatat que l’all: combat en certa manera les infeccions (augmenta les defenses), és un bon antiinflamatori, millora la circulació sanguínia (en rebaixar els nivells de colesterol en sang), és un apreciable expectorant i pot resultar útil en la prevenció de la tensió sanguínia alta en ser un bon diürètic.

L’all és una planta d’arrel bulbosa. Un bulb arrodonit que conté entre 12 i 15 dents superposades de color groguenc, coberts per una pel·lícula grisenca o violàcia que en treure-la desprèn una aroma penetrant. Hi ha dues varietats, el blanc i el morat, però les úniques diferències entre les dues varietats són el color de la cobertura i la seva grandària, sent més grans els blancs.

Els caps d’all necessiten respirar per la qual cosa cal conservar-les en un rebost fresc, sec i sense llum. Sempre se’ls ha de posar en un recipient obert i allunyats d’altres aliments perquè es conservin més temps. I mai, mai s’ha de guardar un all a la nevera perquè la humitat i el fred els farà brollar.

Encara que un cap d’all ben conservat pot durar més de vuit setmanes, s’ha de tenir en compte que un cop trencada es pot conservar entre una setmana i deu dies.

El seu consum pot ser en cru, bullit, fregit o guisat. Però en cru és on manté millor les seves propietats curatives. Els experts també es mostren a favor de cuinar-lo, sempre que no sigui a més de 60 graus centígrads, ja que amb temperatures més altes l’al·licina pot acabar sent inactiva. De fet, aconsellen afegir-lo a les receptes quan el plat ja està gairebé acabat.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -