A finals del 2019 es rebien les primeres notícies d’un virus que circulava per una part de la Xina, amb focus a la ciutat de Wuhan. Tanmateix, des de cap part del món es va fer gaire cas de les notícies que arribaven del sud-est asiàtic. Aproximadament, ara fa un any, es va confirmar el primer cas d’aquest coronavirus a Catalunya. Va ser el 25 de febrer, concretament d’una barcelonina de 36 anys que acabava de tornar d’Itàlia. A les Terres de l’Ebre va arribar dues setmanes més tard. L’anunci per part del Departament de Salut es va produir el 12 de març, malgrat això, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) els data tots sis del dia 11. En particular, avui els contem la història de la família ebrenca que van ser dels primers diagnosticats al nostre territori.
Un dels primers casos notificats, a part d’aquesta família, va ser el d’una doctora membre de l’equip de cirurgia de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, de 30 anys i resident a Ulldecona. Això va obligar a aïllar als 18 els membres de l’equip durant 14 dies. Els altres 5 casos van ser diagnosticats en una mateixa família resident a Tortosa, quatre dones que en aquell moment tenien 18, 48, 75 i 69 anys i un home que en tenia 52 anys. La redacció d’Imagina Ràdio ha pogut parlar amb una de les dones membres d’aquesta família, A. M., qui ha confessat: “Vaig passar uns dies molt angoixants. Jo i també la meva mare, però no perquè estava preocupada per l’estat de salut de la seva família, sinó perquè tenia por d’haver pogut contagiar a altres persones”. A. M. explica que el seu marit, les seves filles, la iaia i ella van anar a celebrar un aniversari d’un familiar seu a Conca, i que seria allí on “suposadament” haurien agafat el virus.
“La família de Conca ens va trucar el dia 10 de març (del 2020) informant-nos que a un d’ells li havien diagnosticat el coronavirus”, diu A. M., en aquell moment, “ràpidament tota la família vam anar cap a casa i vam trucar a una infermera de confiança qui va activar-ho tot perquè ens vinguessin a fer la PCR aquell mateix dia”. Sis membres de la família es van fer la prova, cinc dels quals van sortir positius, “la més petita, que tenia 14 anys, va donar negatiu”, declara.
Tots van passar la malaltia de forma lleu, excepte la iaia, que va passar la Covid-19 com una mena de grip molt forta amb febre, i un altre membre de la família, que va estar ingressada durant uns dos mesos a l’hospital. “Els altres no vam tenir quasi cap símptoma”, diu A. M., malgrat això, “jo sí que vaig tenir molt mal de cap i vaig perdre l’olfacte i el gust, però en aquell moment encara no se sabia que aquests podien ser causats per aquesta malaltia”. Cal afegir, respecte al seu lloc de treball, que un dels jutjats de Tortosa, on treballava A. M., va tancar durant uns dies perquè ella s’havia contagiat de la covid. Es van aïllar tots els integrants de l’equip de la instrucció, el jutjat va quedar fora de servei i el departament de Justícia va desinfectar tots els departaments.
Hem de destacar gratament que la família no va tenir cap problema en anunciar que tenien la Covid-19 des d’un primer moment, al contrari, “vam dir-ho a totes les persones amb les quals havíem tingut contacte els dies anteriors”, diu, i segueix: “No ens vam sentir culpables en cap moment ni tampoc assenyalats per ningú”, fins i tot, A. M. manifesta: “El meu nom va sortir publicat en un comunicat de l’equip esportiu de la meva filla”, ens confessa: “A mi no m’importa que la gent sàpiga qui soc, però per respecte a la família, prefereixo parlar de forma anònima”. Durant els dies que van haver d’estar confinats, diu que van rebre moltes ofertes d’ajuda i molta solidaritat, sobretot pel que fa a les compres d’aliments de primera necessitat.
Per últim, A. M. des del servei d’epidemiologia cada dia els trucava per conèixer el seu estat de salut, “també els hi vam facilitar tots els contactes”. Malgrat això, en aquell moment els contactes no van realitzar una quarantena estricta com es fa actualment: “Als contactes nostres no els hi van fer cap prova”, explica, “els que tenien algun símptoma s’havien de quedar a casa i els més greus es derivaven a l’hospital”, conclou.
Redacció – V. Ll.
