14.3 C
Amposta

La cultura com a valor a les Terres de l’Ebre

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

Dones, adolescents i joves, són més immunes al coronavirus segons mostra un estudi de seroprevalença

Un estudi de seroprevalença , que permet saber de manera aproximada quin és el nivell d'immunitat que ha desenvolupat la població respecte a una...
- Advertisement -
- Advertisement -

Plou a la rambla dels caputxins i una jove ha aprofitat que ha sortit de classe a mitja tarda per a visitar l’Arts Santa Mònica. Surt de la bocana de metro i es mira de reüll la gent aplegada sota la marquesina del Liceu i li ve a la ment que ella, encara que camina sota el paraigua, es mullarà els peus per tota la rambla de Santa Mònica fins a arribar al seu destí. Hagués pogut baixar a Drassanes però li agrada fer algun tram de les rambles cada vegada que baixa al centre. Entra al centre i es deslliga l’abric davant les persones que l’esperen al vestíbul exhibint amb orgull una dessuadora il·lustrada per Hernán en H. Sóc d’allí baix.

Encara trigaran uns anys les seves amistats a descobrir que a les Terres de l’Ebre s’hi baixa i que a Barcelona s’hi puja des d’aquí. Una amiga li estira la pitralada tensant la dessuadora per llegir i veure que hi posa. Ella treu pit i somriu. L’orgull de ser de les Terres de l’Ebre és la posada en valor d’un esperit molt associat a la lluita per un territori a la perifèria que s’autodetermina explotat i ple de desavantatges. Viure o pertànyer a les Terres de l’Ebre és un orgull de territori mancat de recursos. En dirien que és tot un mèrit i ara un valor.

Sebastià Juan Arbó ho va avançar en els seus textos literaris. Les Terres de l’Ebre tenen un tarannà distant de la vida a la ciutat. Amb punts en comú del que s’anomenà la vida a pagès però accentuant més les relacions socials en un entorn productiu primari i vist des d’una perspectiva folklòrica. Condescendent mirada a l’esforç humà (i animal) per treballar la seva lluita amb la terra (i la mar).

Al Congrés de Cultura Catalana a Tortosa (1977) es fonien en plom els caràcters de Les Terres de l’Ebre però no va ser fins a l’any 2000 també entrant la tardor quan les impremtes van treure dels calaixos aquells monotips per inundar articles i pàgines, revistes i llibres amb el gran relat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

D’ençà de tot allò que tenim nom. Les persones que trafeguem les comarques més meridionals mai havíem tingut sentiment de pertinença a res. Això era relativament nou. Ara ja podíem sortir al carrer com a grup a defensar el riu o el Delta, a espantar abocadors, parcs eòlics o plataformes de gas no sempre amb el mateix nivell d’èxit. I què fèiem quan no? Moltes coses. Però se’ns relaxava el sentiment de grup i quedava latent.

Una altra tardor, un altre octubre, s’originava la següent revolució a les Terres de l’Ebre. La revolució cultural que ja esquitxa i taca molt lluny amb el segell meridional. Naixia Surt de Casa. Una proposta multiplataforma que recollia, ordenava, lligava i feia difusió de les activitats i dels activistes culturals d’aquí baix.

Agenda, portal, espai d’entrevistes, calaix d’opinions, insercions a ràdio i fins i tot alguna festa de la cultura. Tot això generava un despatx deslocalitzat a cavall d’un tren de rodalia sempre irregular entre la metròpolis i la perifèria de la perifèria. Sempre amb ull de caçar un batec cultural allà on s’origini de les quatre comarques. Sempre amb una finestra oberta a tota mena de manifestacions culturals i tot i l’heterogeneïtat de propostes, amb una cura excel·lent de la qualitat, de l’equitat i del compromís en representar la totalitat de disciplines i col·lectius. Sobretot des d’un compromís (perquè no polític) de donar veu als col·lectius que no en tenen. Tot un espai de llibertat.

Surt de Casa és ara ja imprescindible, no només pel fet de la seva presència o per la seva utilitat. Surt de Casa és l’adhesiu que aglutina grans universos com Eufònic, Litterarum, les Jornades Musicals de l’Ermitat de la Pietat, Deltebre Dansa al mateix nivell que A Cel Obert, mónFILMAT o Selectes. Casa qualsevol activitat de l’Observatori de l’Ebre amb una del Museu de la Pauma. Agermana el Centre d’Art Lo Pati amb un bosc d’Horta de Sant Joan. Provoca que es besin un Director de cinema i un concert a l’absis de la catedral. Provoca trobades entre una cosidora de la Ràpita i una fàbrica de creació a Tivenys. Obre la finestra d’una escola d’Art i entra un riu de cultura. I totes tenen en comú que caben en una dessuadora però totes tenen sobretot les mateixes desavantatges pel fet de pertànyer a un tros de terra que l’humà i l’animal han guanyat al mar a força de treballar. D’aquesta mateixa manera, treballar la cultura a les Terres de l’Ebre és una tasca molt difícil. I Surt de Casa ens ha fet treure’n pit d’això.

Com a darrer paràgraf visualitzo la propera revolució. I veig com els ens locals i les empreses tenen ara l’oportunitat d’apadrinar, de fer mecenatge, de creure que la cultura és avui dia motor econòmic per a les Terres de l’Ebre però encara més important veig com la cultura de les Terres de l’Ebre va conformant la imatge d’unes comarques que lluiten per tirar endavant. Una imatge que es va construint des de la via de la responsabilitat i el compromís amb el paisatge. I tot això per a la responsabilitat social corporativa de les empreses és una oportunitat. Perquè si les empreses s’impliquen de manera voluntària i solidària en aspectes que els seus grups d’interès voldrien millorar estaran posant quelcom per millorar el seu entorn. I millorar la qualitat de vida a través dels teus productes és la millor eina per fer valdre qualsevol referència comercial al mercat.

Jaume Vidal Arasa, gestor cultural

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Tres joves impulsen una botiga en línia per comprar producte fresc als mercats

Tres joves tarragonins experts en màrqueting i enginyeria han creat una botiga en línia que ofereix la possibilitat de comprar producte fresc, al gust...

Dos plans d’ocupació milloren entorns naturals i urbans del Baix Ebre i el Montsià

La Diputació de Tarragona, en col·laboració amb els Consells Comarcals del Baix Ebre i el Montsià, ha impulsat un any més els Plans d'Ocupació...

El 93% dels centres educatius ebrencs no han detectat cap positiu els darrers 10 dies

El nombre de grups escolars confinats a Catalunya per un positiu de Covid-19 és de 696, 28 menys que aquest dilluns. Segons les dades...

La Generalitat obre dijous la convocatòria d’ajuts al sector del lleure educatiu i d’extraescolars

Els departaments d'Educació i Treball, Afers Socials i Famílies obriran dijous la convocatòria d'ajuts pel sector de les activitats extraescolars i del lleure educatiu....

El CAT canvia cinc trams de la canonada principal entre l’Ampolla i Cambrils

El passat mes de juny el Consorci d’Aigües de Tarragona va fer una inspecció insitu de la canonada principal, arran de l’averia del passat...
- Anunci -
- Anunci -